tag:blogger.com,1999:blog-27410940846458680992024-03-12T19:42:29.153-07:00InficcionatsJoan Iborrahttp://www.blogger.com/profile/10104186120453736437noreply@blogger.comBlogger13125tag:blogger.com,1999:blog-2741094084645868099.post-66278276306268045862015-02-09T08:16:00.001-08:002015-02-10T03:05:28.227-08:00Quina ceba! II. La batalla de Sanluri<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-lrW-TXDI0nI/VNinhAaiNvI/AAAAAAAAAk8/5Pw1q_Kfm04/s1600/La%2Bbattaglia%2Bdi%2BSan%2BLuri%2B%2Bolio%2Bsu%2Btela%2Bcm%2B120%2Bx%2B80.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-lrW-TXDI0nI/VNinhAaiNvI/AAAAAAAAAk8/5Pw1q_Kfm04/s1600/La%2Bbattaglia%2Bdi%2BSan%2BLuri%2B%2Bolio%2Bsu%2Btela%2Bcm%2B120%2Bx%2B80.jpg" height="266" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La battaglia di San Luri<i>. Mauro Ferreri. Museum E.P.D'O.</i></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<span style="color: #666666;"><span style="font-family: "Aldus LT Std Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<span style="color: #666666;"><span style="font-family: "Aldus LT Std Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Sabem que la fortuna de
la batalla es dirimí sobre una planícia pròxima a un turó, a l’est de Sanluri, conegut
avui sota el nom sard de <i>su Bruncu de Sa
Batalla</i> </span><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">―</span><span style="font-family: "Aldus LT Std Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">el puig de la Batalla</span><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">―</span></span><span style="font-family: "Aldus LT Std Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="color: #666666;"> en record de la tràgica confrontació. Podem qüestionar si es tractava tan
sols d’un conflicte armat entre dues forces oposades o s’hi jugaven d’altres
afers més equívocs. Hi advertim diverses lectures dels esdeveniments, almenys dues,
la de cadascun dels contendents. I tanmateix, l’anàlisi no resulta tan simple i
senzilla. Parem compte en una qüestió poc estudiada pels historiadors de la
Corona d’Aragó: la batalla i els efectes que se’n derivaren. Segons els estudiosos
sards, hi perderen tots. Els cronistes medievals donen fe de la fallida global
i l’extinció del casal de Barcelona, conseqüència directa de la mort de
l’infant Martí. Potser Tomic és qui més fusa en la pèrdua de l’estirp que
atribueix al temperament sicilià del monarca, heretat de la mare, com veurem
més avant.</span><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Aldus LT Std Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="color: #666666;">L’exèrcit comandat per
Martí el Jove el formaven tres mil cavallers ‘en sus’, vuit mil hòmens de peu
que havia fet la terra, i fustes en nombre de dues-centes veles, en què hi
havia vint galeres, quaranta-dos naus de gàbia, llenys i barques grosses.
Estava constituït per militars procedents de tots els regnes de la corona,
sards inclosos, fins al punt de fer exclamar algun cronista que poques cases
foren que no hi anàs algú. L’exèrcit sard arribava als dèsset mil infants del
jutjat d’Arborea, dos mil cavallers francesos i mil ballesters genovesos, els
millors del món, diuen les relacions, dotats amb armes capaces de travessar les
armadures i llançar fletxes certerament fins a 360 m de distància a un compàs
de dotze per minut. Tots comandats per Guillem III, o II, de Narbona. Poca
broma, doncs.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Aldus LT Std Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="color: #666666;">A finals de maig, encara no
s’havien reunit a Càller tots els estols de la corona i s’hi esperava
l’arribada de la flota més important. Llavors, el rei hagué nova que els
genovesos venien amb sis galeres per socórrer els sards. Prestament, salparen
del port de Lapola deu galeres comandades per Francesc Coloma amb la intenció
d’impedir que aportaren a Oristany i aidaren Guillem de Narbona. Les naus es
dividiren en dues esquadres, una féu vela vers la costa oriental i l’altra vers
l’occidental. L’u de juny fondejaren a la cala de la Linaira, al golf de l’Asinara,
a recer d’un mestral que bufava de valent. Les sis galeres genoveses navegaven
disperses, ignorants de la parança que els havia calat l’almirall català al
blau de la mar. Atacats per sorpresa a dues bandes, els navilis genovesos foren
desbaratats. La nau capitana i una altra foren capturades i empresonats
l’almirall Guillem Mollo, cert Brancaleó Doria, homònim del jutge, i molts
altres cavallers genovesos d’elevats llinatges. Dues naus fugiren i encallaren:
foren saquejades i incendiades. Altres dues s’escapoliren i arribaren al port
d’Oristany on desembarcaren queviures i ballesters. Hi moriren molts mariners i
la resta d’hòmens foren traslladats al castell de Càller, on els encadenaren el
mes d’agost per ordre expressa del rei Martí l’Humà. Per escarment, el rei de
Sicília féu penjar, dels genovesos, vint-nou soldats. Havent reunit tots els
hòmens, el jove monarca féu un fort i sentit acolliment als barons, nobles,
cavallers i gentilshòmens i a tots aquells qui eren anats per servir-lo.<o:p></o:p></span></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-wOVil_gEHxs/VNitWmY3siI/AAAAAAAAAlM/lwnlpfYLkAo/s1600/Castell%2Bde%2BSanluri.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-wOVil_gEHxs/VNitWmY3siI/AAAAAAAAAlM/lwnlpfYLkAo/s1600/Castell%2Bde%2BSanluri.jpg" height="272" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;"><i>Castell de Sanluri</i></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<span style="color: #666666; font-family: 'Aldus LT Std Roman'; font-size: 12pt; line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;">El dotze de juny
començaren les primeres escaramusses dividides en dues fases. La primera fou
una simple topada per reconèixer el terreny, aconseguir queviures i saber la
consistència i posició de l’enemic. Sanç Roís de Lihori, almirall de Sicília,
cavalcà amb mil cinc-cents cavallers fins a divisar el castell de Sanluri. Havia
disposat l’encontre en quatre o cinc llocs davant Sanluri amb tres-cents
rossins encoberts i quaranta cavallers a un quart de milla de distància per a
cobrir la rereguarda, tot disposat per a l’emboscada. Vint corredors amb
l’estendard reial desplegat, s’acostaren a rastrejar el camp de batalla, amb
l’ordre de cridar l’atenció del castell, fer eixir els soldats i distraure els
peons sards per combatre’ls. No hi reeixiren pas. Els sards no entraren a la
ratera i en observar l’escamot, enviaren uns quants hòmens per fer-los fugir. Cent
peons judicials i dos-cents soldats a peu isqueren per la porta per combatre
els intrusos. Entre vint i vint-i-cinc cavallers hi escaramussaren amb els de
Sanluri alhora que cridaven l’avantguarda perquè s’afegís a la brega, car cent
peons i setze cavallers sards els anaven a l’encalç. L’estratègia de l’almirall
es véu compensada i tots plegats obligaren els sards a retraure’s novament al
castell. Seixanta soldats sards morts i prop de quaranta apresats, dos mil
cinc-cents bous i cinc o sis mil caps de bestiar menut foren cobrats per al subministre
militar. Atès l’objectiu militar, Roís de Lihori brocà el cavall i reprengué el
retorn a Càller. Tomic es lamenta perquè en la refrega no es féu ningun bé sinó
que s’hi perderen dos gentilshòmens durant el retorn, dels altres no diu res,
és clar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Aldus LT Std Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="color: #666666;">El capità de les naus
barcelonines, en una relació tramesa al Consell de Barcelona confirmava la mort
dels nobles, comptabilitzava el botí i afegia algun detall més. Altres fonts
qualificaren l’enfrontament de victòria. Qüestió d’interpretacions. Tanmateix,
no fou tan malament l’expedició perquè l’interrogatori a què foren sotmesos els
soldats presos desvelà que els sards eren divisos. Tot i que eren majoria els
contraris a la senyoria de Martí el Jove, estaven cansats de la guerra contínua
i malobeïen els seus comandants. L’escissió de les forces enemigues induí el
plantejament de la batalla final. Amb certa cautela hom pot afirmar que hi contribuí
a la desfeta sarda.</span></span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-PbOFppCNYM0/VNjfshq7s0I/AAAAAAAAAmA/jOOEdRcWnFo/s1600/Denari.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-PbOFppCNYM0/VNjfshq7s0I/AAAAAAAAAmA/jOOEdRcWnFo/s1600/Denari.jpg" height="200" width="195" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: left;"><i>Denari de Martí el Jove 1402-1409</i></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Aldus LT Std Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="color: #666666;">La segona col·lisió començà
el vint-i-tres de juny, vespra de Sant Joan. L’infant Martí envià un contingent
soldadesc, amb Abella i Ferrandis d’Herèdia de capitans, a controlar Viladesglésies,
rebel·lada contra els catalans, mentre Berenguer de Carroç, al cap d’una gran companyia,
partia a la conquesta de l’Ollastra. Tots dos venceren i atenyeren l’objectiu
militar fixat.</span><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<span style="color: #666666;"><span style="font-family: "Aldus LT Std Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Dimarts vint-i-cinc de
juny, dia de Sant Eloi, o dimecres vint-i-sis, probablement, a consell dels
notables, el rei féu marxar la host vers Sanluri on s’havia encastellat
l’enemic. L’infant havia encomanat al seu conseller que conservara el control
de les naus i del port de Càller per utilitzar-lo com a via d’eixida, en cas de
derrota. Hom prohibí expressament el sojorn de qualsevol persona estrangera
dins els murs del castell. L’exèrcit esperava ordres acampat a Desena Majore,
on el riu Mannu desguassa a l’estany de Càller. El clima càlid de l'illa a
començament d’estiu obligà la formació a moure’s vora el curs del riu i
d’altres fonts hídriques per mantenir el subministre constant de les tropes. Travessaren
Villasor, Serramanna i Samissi fins arribar a boqueta nit a Sanluri, on
reposaren fins a l’endemà. Era divendres i el real s’assentà a la Flumària, <i>su Pranu</i>, a la riba del riu Mannu, vora l’estany
de Sant Joan, a dues llegües del castell. Sense saber-ho s’hi havien exposat a
ser víctimes del mosquit anòfel, vector de la malària, flagell de l’illa durant
molts segles fins que l’any 1946 fou eradicat. Feia una calor tòrrida,
africana, que Zurita no s’està d’etiquetar: «<i>como la de Berbería</i></span><span style="font-family: "Aldus LT Std Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">»</span><span style="font-family: "Aldus LT Std Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">. En tres jorns els cavallers i la host eren davant el castell de Sanluri. A
l’endemà, festa de Sant Pere de juny, l’infant manà descansar.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Aldus LT Std Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="color: #666666;">Diumenge, el darrer del
mes, en rompre l’alba, el rei i tota la força s’aparellaren per anar a combatre
la vila. La vespra, a nit foscant, els corredors de camp havien eixit a
descobrir l’enemic i no el trobaren enlloc, resguardats com eren rere els murs
del burg. Els sards que, segons Tomic, «tenien en poqua stima nostra nació», s’aplegaven
a la barbacana del castell preparats en bon ordre per al combat. A l’interior
del recinte, s’hi arraïmaven prop de dèsset mil infants i tres mil cavallers:
sards, francesos, genovesos i llombards, que devien constituir un Cafarnaüm de
llengües, de cultures, de costums i de comportaments que limitaven
obligatòriament el bon govern d’aquell l’exèrcit. Desconeixem com anaven armats
aquells militars, tret dels genovesos, amb ballestes, i dels francesos,
guardats per una armadura completa d’acer ben lluït i lluent com una espasa. Els
de la <i>peà</i> devien portar una protecció
de cuir i plaques i alguna arma ofensiva.</span></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-5zQ2UZcWi94/VNixdKsPCFI/AAAAAAAAAlk/UtQhBeGLWo0/s1600/Estrat%C3%A8gia%2Bbatalla.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-5zQ2UZcWi94/VNixdKsPCFI/AAAAAAAAAlk/UtQhBeGLWo0/s1600/Estrat%C3%A8gia%2Bbatalla.jpg" height="209" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;"><div style="text-align: left;">
<i>L'estratègia. Il·lustració de Roberto Bandinu</i></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<span style="color: #666666; font-family: 'Aldus LT Std Roman'; font-size: 12pt; line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;">L’infant havia dividit la
host en una formació clàssica. Una tàctica militar típica de l’època:
empavesats i ballesters enmig, la cavalleria, a la dreta i al flanc esquerre, soldat
de peu i llancers. Una disposició d’atac en tres fronts: la cavalleria, la
cavalleria de peu i la infanteria, a la qual s’unien arquers i ballesters. L’infant
marxava al bell mig de la formació, voltat dels cavallers. Pere Torrelles
comandava l’avantguarda amb mil hòmens d’armes i quatre mil soldats. La resta,
a la rereguarda, a punt per al titànic enfrontament. Arribaren fins a les
envistes de la vila i s’hi aturaren. L'hereu de la corona cavalcava entre els seus hòmens
per envalentir-los, induint-los i arengant-los:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<span style="color: #666666;"><span style="font-family: "Courier New"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">―</span><span style="font-family: "Aldus LT Std Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"> H</span><span style="font-family: "Aldus LT Std Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Aldus LT Std Roman";">ò</span><span style="font-family: "Aldus LT Std Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">mens de gran virtut i coratge, us pregue que féu amb mi ço que tostemps
haveu acostumat de fer en defendre el vostre rei i senyor, i a mi, qui sóc son
fill, i espere ésser-hi vostre senyor natural.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Aldus LT Std Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="color: #666666;">Per la host fou respost
al rei:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Aldus LT Std Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="color: #666666;">— Senyor, vostra senyoria
no dubte en res que la vostra casa d’Aragó haurà hui victòria sobre aquests
rebels qui són contra vostra senyoria, qui sou fill de nostre senyor natural.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<div style="text-align: left;">
</div>
<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">
<span style="font-family: "Aldus LT Std Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="color: #666666;">I açò dit, els sards, amb
gent de cavall i de peu amb el vescomte de Narbona al front, isqueren
sobtadament detràs d’una muntanya amb ‘batalles parades’ per a l’atac. S’havien
escondit a la sopalma d’un coll pròxim a la vila, de forma tal que les tropes
desplegades darrere del turó no podien ser vistes. El bon rei pres el bacinet, mès-se’l
al cap i les batalles foren prestes. La presència física de l'exèrcit sard no
degué suposar l’increment del ritme bèl·lic. Abans del contacte mortal, les pugnes
medievals se significaven per una successió d’actes lents amb moviments d’evolució
estratègica. Hi pensaven, els soldats, que s’hi havien de matar els uns als
altres? Sembla cristal·lí. Alguns devien córrer mullats, d’altres espantats, d’altres
no els arribaria la camisa al cos de l’angoixa i els menys tindrien el cor
encogit i s’aclamarien a Déu i a tots los sants. O a Sant Jordi, com era
tradició. El que és ben segur és que tots dos exèrcits s’ataüllarien com a
fesols de careta a l’espera de la fortuna esquiva. La infanteria no comptava
amb una armadura per a protegir el cos, eren massa cares i els hòmens massa
barats, en tot cas no es protegien el cap. No tots els soldats anaven armats
adequadament. </span></span><span style="color: #666666; font-family: 'Aldus LT Std Roman'; font-size: 12pt; line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;">La infanteria sarda, per dir-ho en llenguatge militar, usava la virga
sardesca, una temible espasa de vora un metre de llargària, ben equilibrada,
meitat mànec de fusta meitat arma triangular, apta per a l’atac i la defensa.
Altres autors la qualifiquen de tosca i pesada, antiquada. Alguns altres enarboraven
forques. Les fonts insisteixen en la manca de formació militar. Una situació certament
millorable per a una batalla tan decisiva. </span><span style="color: #666666; font-family: 'Aldus LT Std Roman'; font-size: 12pt; line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;">L’infant Martí cridà al portador
de la bandera reial, Segur de Perapertusa, perquè començàs a ferir. El
cavaller, no oblidant els esperons, començà l’escomesa i la cavalleria el seguí.
El príncep havia ordenat que cinc-cents de cavall, de bacinet, dels més
assenyalats cavallers, descavalcassen si els sards posaven davant la
infanteria, com tenien per costum. Mentrestant, el cavaller mossèn Ramon de
Bages, amb altres cavallers, enarborant l’estendard reial, cavalcà cap un puig
situat davant les tropes sardes i el prengué. L’audaç maniobra de Bages i els
altres cavallers obrí pas a l’exèrcit de Martí el Jove que seguí aquesta via,
de tal forma que el sol matinal donava a les espatles dels catalans i
enlluernava els ulls dels sards. El rei manà desplaçar la cavalleria a la dreta
i la infanteria a l’esquerra. I començà l’escomesa furiosa entre els cavallers
d’ambdós bàndols en diverses envestides que dividiren les forces sardes en dos
cossos. </span></div>
<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Aldus LT Std Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="color: #666666;">La part esquerra comanada
pel vescomte fugí del camp de batalla vers el castell de Monreal encalçat pels
cavallers catalans. Els murs del castell resistiren l’assalt i Guillem i els
seus acompanyants romangueren sans i estalvis. L’estendard del vescomte fou cobrat
i pres el cavaller que el portava. Molts nobles sards caigueren a terra i
d’altres de l’infant foren ferits. Hi destacà el jove hereu que imitava la
valentia de l’avior. La batalla, feroç i sangonosa, s’allargà durant un temps
tenebrós. En tant que els soldats de l’altre cos dels sards començaren a girar
les espatles i a fugir desordenadament com a vençuts. No podien dirigir-se cap
a Sanluri perquè els catalans havien tancat la via d'eixida. Incapacitats,
sense direcció, intentaren a les palpentes travessar el gual del riu Mannu a la
recerca d’un camí alternatiu per a resguardar-se al castell. El riu baixava de
gom a gom i no fou possible creuar-lo. Amb l’enemic a l’encalç, decidiren
caminar fins arribar a un petit tossal per trobar una altra via possible de
fugida. Fou un viatge a la recerca de la mort. Al cim de la lloma hi havia una
part dels atacants. Situats entre dues forces, l’exèrcit sard fou aniquilat. No
hi subsistí gairebé ningú. Aquell tossal és conegut encara avui amb la sinistra
denominació de «s’Occidroxiu», literalment el Matador, tan cruenta degué ser la
mortaldat. El rei i la seua gent continuaven la persecució, de què moriren dels
sards en la batalla i la fugida entre sis i set mil persones.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-v0m1ZGF7gqc/VNiucJTzSvI/AAAAAAAAAlY/skNHsXqGWKA/s1600/La%2Bbattaglia%2Bdi%2BSan%2BLuri%2B%2Bolio%2Bsu%2Btela%2Bcm%2B40x30%2BGiovanni%2BMarghinotti.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-v0m1ZGF7gqc/VNiucJTzSvI/AAAAAAAAAlY/skNHsXqGWKA/s1600/La%2Bbattaglia%2Bdi%2BSan%2BLuri%2B%2Bolio%2Bsu%2Btela%2Bcm%2B40x30%2BGiovanni%2BMarghinotti.jpg" height="286" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;">Battaglia di San Luri<i>. Giovanni Marghinotti. L'assalt al castell</i></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<span style="color: #666666; font-family: 'Aldus LT Std Roman'; font-size: 12pt; line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;">Mentre durava l’envestida
final, soldats de peu i una partida de gent d’armes anaren a combatre el
castell comandats per Bernat de Cabrera i Galceran de Pinós. Llavors, la
fortalesa es presentava dalt o baix com avui, amb quatre torres angulars de
quatre metres, connectades per un corredor de ronda que delimitava el pati
central. Controlava l’entrada per tramuntana de la vila, transformada en un </span><i style="color: #666666; font-family: 'Aldus LT Std Roman'; font-size: 12pt; line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;">castrum</i><span style="color: #666666; font-family: 'Aldus LT Std Roman'; font-size: 12pt; line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;"> rodat d’una muralla de cinc
metres d’alt emparada per un vall. No fou suficient protecció. La ciutadella
fou </span><span style="color: #666666; font-family: 'Aldus LT Std Roman'; font-size: 12pt; line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;">presa i els estendards dels capitans amb les seues armes posats al capdamunt
de la torre. La infanteria fou conduïda vers la vila de Sanluri, que prengueren
i meteren a sacomano. En aquests instants dramàtic abans de la capitulació, es
degué escoltar fortament un silenci imposat, romput per crits d’alegria i planys
de dolor i mort. Centenar de persones, brutes de fum i sang, circulen amb les
cares sangonoses i els ulls desorbitats, aterrits més per l’espera que per la
mort. No miren enlloc, extraviats com van. Emmudits, desconeixen el resultat
del dia, només saben que arribarà la nit i amb ella la dissort. Els qui han
sobreviscut a la feroç contesa, serren les dents i guarden l’agra memòria per a
fer-ne històries. Són el testimoni viu de la massacre. Aquell dia, a la vila,
hi moriren més de mil homes, dos-cents dels quals eren ballesters genovesos i
més d'un centenar, soldats francesos i de la Llombardia. La població civil,
romasa esclava, fou deportada a Càller i l’Alguer. Tres-centes dones foren capturades.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Aldus LT Std Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="color: #666666;">Quan l’infant vingué de
la batalla trobà gran plaer en la presa de la vila i del castell. Aprés, anà a
llevar els camps amb aquella cerimònia que es pertany i ordenà portar els
cossos morts en la batalla a l’església de Sanluri on els féu soterrar amb gran
honor. Tan sols els cavallers foren sebollits en tan solemne fossar. Els cossos
morts producte del brutal combat foren despullats de tota indumentària i soterrats
en fosses comunes, com es tenia per hàbit. Déu nostre senyor, amb la seua
immensa misericòrdia, havia unit sense distincions tots els morts en un mateix indret,
vencedors i vençuts. No s’havia produït el miracle esperat i cascú descansava
on havia finat atès que tots eren cristians. Les cròniques medievals relaten
que tan sols hi periren catorze persones assenyalades de la noblesa. La tropa
mancada de sang blava, la gent de peu, no hi comptava, òbviament. De la batalla
d’Anghiari de 1440 que enfrontava a milanesos i florentins, Maquiavel,
testimoni presencial, deixà escrit: «<i>Non
vi morì alcuno solo vi furono alcuni cavagli feriti</i>». I l’estima històrica
parla de nou-cents morts! Comptes de feudals. La batalla de Sanluri fou decisiva
per al devenir del regne d'Arborea. Els somnis d’independència s’esvaniren definitivament
aquell dia i esdevingueren victòria indescriptible per a la Corona d’Aragó. Travesses
estranyes de la història.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<span style="color: #666666;"><span style="font-family: "Aldus LT Std Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">La narrativa de la
batalla planteja objeccions interpretatives sobre alguns aspectes encoberts. Ignorem
exactament què ocorregué just al moment del contacte entre els dos exèrcits i
tampoc no sabem el temps de durada de la confrontació, tan sols Zurita s’hi
aventura genèricament: <i>Duró la batalla
por buen espacio</i>. El moviment de l’infant i l’arenga, canònica i
motivadora, abans del combat a sang i fetge, alguns cronistes medievals
l’atribueixen a Marí el Jove. I tanmateix, l’hereu relacionava el parlament amb
el frare Joan Eiximeno, segons relatava uns dies després. La xifra de combatents
i de morts al camp de batalla apareix exagerada als textos amb un ús
propagandístic evident. La persistència en el temps dels topònims al·lusius al
carnatge colossal d’aquella lluita pot ajudar a comprendre la crueltat de la
confrontació. La conquesta del castell de Sanluri per la rereguarda de Martí el
Jove suposa la presència d’enginys militars i maquinària d’assalt a la
fortalesa, de la qual les fonts coetànies resten opaques. D’altra forma esdevindria
impossible una conquesta tan ràpida. Una conjectura molt suggestiva juga amb la
possibilitat, bastant versemblant, que algunes forces sardes obriren la porta del
castell a l’exèrcit de Martí el Jove amb l’esperança de ser recompensats.
Zurita ho desmenteix:</span><span lang="ES-CR" style="font-family: "Aldus LT Std Roman";">
«</span><i><span style="font-family: "Aldus LT Std Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">le entraron por combate</span></i><span lang="ES-CR" style="font-family: "Aldus LT Std Roman";"> (…)<i> </i></span><i><span style="font-family: "Aldus LT Std Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">y el castillo fue combatido y entrado</span></i><span style="font-family: "Aldus LT Std Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">». L’esclavatge
de la població civil, víctimes i vençuts, era una tàctica econòmica acostumada,
distintiva de l’apropiació bèl·lica del XV. Rarament es procedia a l’extermini
de la població civil, un estereotip de l’època, perquè els sobrevivents es convertien
en botí de guerra, amb les riqueses trobades a l’interior de les viles
conquistades. Des del punt de vista dels vencedors, les ciutats conquistades,
grans i menudes, s’observaven com un
dipòsit potencialment elevat de riqueses, un botí desitjat, cobejat i valorat,
imaginat molt abans de la presa davant l'eventualitat de poder-se’n aprofitar.
Si hom sobrevivia.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<span style="color: #666666;"><span style="font-family: "Aldus LT Std Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Resulta inquietant i
torbadora la persistència de la memòria a través dels segles d’aquelles
derrotes, dures desfetes, en què s’esfuma la possibilitat d’esdevenir alguna
cosa més que simples comparses d’un combat; quan s’esvaneix l’esperança d’aconseguir
la independència com a poble i hom ha de romanen a casa amb el forrellat
passat. </span></span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-K_DS4vYxawo/VNjb4x--s0I/AAAAAAAAAl0/crT92DTfW48/s1600/Batalla%2B2013.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-K_DS4vYxawo/VNjb4x--s0I/AAAAAAAAAl0/crT92DTfW48/s1600/Batalla%2B2013.jpg" height="161" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;"><i>Representació de la batalla de Sanluri. 2013</i></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #666666; line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;"><span style="font-family: "Aldus LT Std Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Torrelles ha dedicat un museu a la nissaga i s’hi ha construït una
maqueta de la batalla. Els sanlurians celebren amb festes l’aniversari
d’aquesta batalla, <i>sa Battalla</i>,
l’anomenen. Ho fan cada any amb la <a href="https://www.youtube.com/watch?v=enKasns-WJE">recreació</a>, més o menys ajustada, dels fets. Grups <a href="https://www.youtube.com/watch?v=WbVqBp0K498">musicals </a>hi canten la lluita amb lletres reivindicatives, de vegades salvatges,
cridaneres, com a mínim. La gent del poble viu, dansa, menja dolços i aprofita
el lleure. Hi ha <a href="https://www.youtube.com/watch?v=oRXGHzXIETw">música</a>, divertiment i alegria</span><span style="font-family: "Aldus LT Std Roman"; mso-ansi-language: CA;"> compartida. Els sards han </span></span><span style="font-family: "Aldus LT Std Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="color: #666666;">après a riure després de plorar tant de temps. Noteu el paral·lelisme
tràgic: Valencians, catalans, illencs, pobles vençuts, celebren derrotes. Com
els sards. Vencedors i vençuts, tots víctimes. Irònic, no?</span></span></div>
Joan Iborrahttp://www.blogger.com/profile/10104186120453736437noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2741094084645868099.post-44749099715103671622015-01-17T04:55:00.000-08:002015-01-17T04:55:00.670-08:00Quina ceba! I (La mort de Martí el Jove)<div style="tab-stops: list 37.85pt; text-align: center; text-indent: 25.5pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: list 37.85pt; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Book Antiqua","serif"; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-lRntqV2Gfrg/VLf3DNUDn0I/AAAAAAAAAic/kL9MHNdVccQ/s1600/Mart%C3%AD%2Bel%2BJove.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-lRntqV2Gfrg/VLf3DNUDn0I/AAAAAAAAAic/kL9MHNdVccQ/s1600/Mart%C3%AD%2Bel%2BJove.png" height="320" width="263" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Martí el Jove. Roll genealògic. Monestir de Poblet</i></td></tr>
</tbody></table>
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px;">
<div style="text-align: left;">
<i><span style="color: #666666; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 11.5pt; line-height: 23px;">Els preparatius<o:p></o:p></span></i></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; text-indent: 25.5pt;">
<span style="color: #666666; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 11.5pt; line-height: 23px;">Sobre els fets històrics hom sol presentar dues perspectives almenys, la del vencedor, teòricament la triomfant, i la del vençut, escassa i sovint negligida. Coneixem el vencedor de la batalla, Martí el Jove: culte, jove, brillant, atractiu, bon governant, aclamat futur rei de la Corona d’Aragó. A més de poeta, el rei de Sicília havia aprés a tocar l’arpa amb el mestre Pericornio. El superava un afany desmesurat pel luxe. Rafel Tasis n’arrodoneix el retrat: era un gran amador.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: list 37.85pt; text-indent: 25.5pt;">
<span style="color: #666666; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 11.5pt; line-height: 23px; text-indent: 25.5pt;">I coneixem els vençuts: els sards, però no tots s’hi enca</span><span style="font-size: 11.5pt; line-height: 150%;">beixen dins l’oració.
Llavors, l’illa de Sardenya era senyorejada per la Corona d’Aragó, d’ençà que el
rei Jaume II l’havia incorporada als seus regnes, malgrat les desavinences,
sovint bèl·liques, causades per la confluència d’interessos afins al papat i a
les senyories de Gènova i Pisa, a més de les lluites del clan familiar dirigent:
els Arborea.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: list 37.85pt; text-indent: 25.5pt;">
<span style="color: #666666; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;">A
les acaballes del segle <span style="font-variant: small-caps;">xiv</span>, el jutge
d’Arborea, <a href="http://www.treccani.it/enciclopedia/mariano-iv-giudice-di-arborea/">Marià IV d’Arborea</a>, dit el Gran, català ell, acordà una <i><a href="http://www.sardegnadigitallibrary.it/index.php?xsl=626&id=530330">Carta de Logu</a></i> o costums del lloc amb la
qual regia el territori sota la seua jurisdicció. El text no s’ha conservat.
Succeí en el govern la seua filla Elionor, que reféu el text l’any 1392 i n’estengué
l’àmbit jurisdiccional a tot Sardenya. Escrita en llengua sarda, en quina
sinó?, s’avançava en el temps a d’altres règims civils coetanis.</span><span style="color: #666666; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"> Els analistes
li atribueixen la modernitat d’algunes normes, la saviesa judicial i la
incorporació de diverses tradicions: romanocanònica, bizantina, bolonyesa i catalana.
Hom ressalta la notable incidència d’aquest corpus legal sobre el costum
consuetudinari sard. Confirmada per Alfons el Magnànim, regí les lleis sardes
fins a la imposició del codi savoià l’any 1827.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: list 37.85pt; text-indent: 25.5pt;">
<span style="color: #666666; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;">Els
Arborea formaven una mena de casta bregosa i altiva, altament endogàmica.
Combatien ardorosament l’ocupació de l’illa dirigits per la nissaga del jutge. <a href="http://www.instoria.it/home/eleonora_di_arborea.htm">Elionor d’Arborea</a> era la jutgessa regent, filla de Marià IV. Es casà amb <a href="https://www.blogger.com/"><span id="goog_452348055"></span>Brancaleó Doria<span id="goog_452348056"></span></a>, genovès de nissaga, afí a la corona catalanoaragonesa i
posteriorment enemic declarat després d'esposar-se. Un matrimoni dictat per la necessitat sarda d'aliar-se amb Gènova per a enfrontar-se als catalans.</span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-36ThVNqB8aE/VLjUdO7E1qI/AAAAAAAAAi0/PRQ6jfy3fkY/s1600/Eleonora%2Bd'Arborea2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-36ThVNqB8aE/VLjUdO7E1qI/AAAAAAAAAi0/PRQ6jfy3fkY/s1600/Eleonora%2Bd'Arborea2.jpg" height="200" width="148" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: left;"><div style="text-align: left;">
<i>Elionor d'Arborea. </i></div>
<div style="text-align: left;">
<i>Església di San Gavino.</i></div>
<div style="text-align: left;">
<i>Monreal. Segle XIV</i></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #666666; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;">Entre 1404 i
1407, havent mort la jutgessa, Doria aconseguí de sotmetre la major part de
l’illa fins al punt que tan sols hi romangueren indemnes les places de Càller,
l’Alguer i Longosardo. Per a resistir els atacs, mancades d’ingressos i de suport
econòmic de la corona, aquestes ciutats protegien l’acció corsària a canvi de
queviures i d’altres necessitats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: list 37.85pt; text-indent: 25.5pt;">
<span style="color: #666666; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;">Les
passes es donen sense pressa i els esdeveniments es precipiten sense tura. En
plena expansió bèl·lica a l’illa, l’any 1408, el vescomte <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Guillem_d'Arborea">Guillem III de Narbona</a> al·legà els seus drets dinàstics al jutjat d’Arborea per incorporar-se
a la guerra, era nét de Marià IV i nebot d’Elionor. Aliat de Doria, hi comptà
amb l’ajut naval dels genovesos, tradicionals enemics dels catalans</span><span style="color: #666666; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;">. Els historiadors
apunten cap a la influència directa del papa de Roma i de Ladislau I de Nàpols perquè
adoptés aquesta reivindicació. No devia tenir molt arrelades les conviccions
sardes perquè uns anys després vengué els seus drets successoris a Ferran I per
la suma </span><i style="color: #666666; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;">pattuita</i><span style="color: #666666; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"> de 100.000 florins.
Pardal que vola... Atesa la circumstància que ja venia d’anys, gens fortuïta aleshores,
i el perill evident de perdre el control de l’illa, Martí l’Humà decidí
preparar una expedició per recuperar el territori perdut. El 25 de novembre, a
la cambra de paraments del palau Major, amb l’assistència de barons, prelats i
missatgers de les ciutats reials, el monarca anuncià la decisió de «posar
l’estendard reial», equivalent a una declaració de guerra. Començava l’ofensiva!</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: list 37.85pt; text-indent: 25.5pt;">
<span style="color: #666666; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;">Catalunya
oferí 1.500 hòmens a cavall i 3.000 a peu. La ciutat de Barcelona armà sis
navilis a càrrec seu i una host d’ajuda. La major part de la noblesa i
cavalleria de Catalunya es mogué ràpidament així com els barons i cavallers
d'Aragó i del regne de València. S’hi apuntà la gent de guerra més exercitada
que hi havia en aquestes parts. Al cap de poc de temps, a la platja de
Barcelona fondejaven 150 veles sota el comandament del capità general de la
flota Pere Torrelles, un petit rei, segons Tomic. Zurita distribueix les
categories navals: vint-i-cinc naus grosses, deu galeres i quinze galiotes, la
resta, llenys, carraques i coques. El nomenament de la capitania dilatà els
afers i provocà el divís entre barons, nobles i altres gentilshòmens. Finalment,
s’hi embarcaren molts cavallers catalans i gascons per servir el rei «a tot lur
espens». Poques cases foren en Catalunya que no hi anàs algun membre, per tal
com a les corts havia estat ordenat que tots els hòmens a cavall, que eren mil
hòmens, havien d’ésser barons, nobles, cavallers, gentilshòmens, generosos i
ciutadans honrats. Per aquesta raó, de totes les cases hi foren. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: list 37.85pt; text-indent: 25.5pt;">
<span style="color: #666666; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;">Salparen
vers Sardenya el 15 de maig ―el 19, segons Zurita―, amb el vent matinal, acompanyats
de la benedicció de Martí l’Humà. Desaparegut l’estol de la línia tèrbola de
l’horitzó, el monarca ordenà el canvi de residència. A l’endemà ja era al palau
de Bellesguard, al peu del massís de Collserola, amb el cor partit entre
l’orgull de rei en veure reunit tan gran estol per ajudar l’hereu que ocupava
el cim de la nissaga i l’aflicció natural del pare que desconeix què li preparava
la ventura al seu fill. Quan plau a Déu que la fusta peresca..., cantava Marc. Importava
molt, a la autoritat i reputació de la Corona d’Aragó, que l'illa de Sardenya
es reduís a la seva obediència. Martí l’Humà es preocupava forá perquè sabia de
la resolució i l’ànim del rei de Sicília. Era el seu fill i s’arriscava i
s’exposava a molt de perill, així dels enemics com de l’aire pestilent de
l'illa. Fuetejat per l’enyor, qui sap si per una premonició paterna, a vuit
dies d’haver salpat l’estol de guerra vers Sardenya, li escriví una lletra
desbordada de consells i saviesa, amb la signatura de Bernat Metge de secretari.
Com després aconsellaria el papa Alexandre sisè al seu insensat fill Joan, el
monarca hi exhortava el jove rei a guardar-se dels mals aires, a seguir les
instruccions del físic que l’acompanyava i, sobretot, a esperar l’arribada de
la flota que navegava en ajut seu. Li implora que siga benevolent amb els
sards, que mostre misericòrdia i no crueltat, si retornen a l’obediència
deguda. Si els ha de perdonar, que siga de forma que mai més no es tornen a
rebel·lar, «en altra manera, pitjor seria la darrera error que la primera», afirma
el rei Martí. L’encoratja a considerar que malgrat que Sardenya resulte molt important
per a la política de la Corona d'Aragó, no s'ha d’esmerçar fins al punt d’aventurar-ho
tot en aquell combat. Això fóra pescar amb l’ham d'or, com procama Zurita.
Mesclum d’instruccions al governant i bataller i d’advertències angoixades de
pare patidor, el text completa la imatge icònica de la futura mort del jove rei
de Sicília. Una lectura actual potser titil·laria l’escrit de vulnerable i
temorós.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: list 37.85pt; text-indent: 25.5pt;">
<span style="color: #666666; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;">En
el record romania l’intent de negociació diplomàtica, frustrada, amb el regent Leonard
Cubello, podestà d’Oristany. El sis d’octubre 1408, mentre prosseguia la
disputa de la successió al poder, Martí el Jove desembarcà a Càller amb un
exèrcit comandat per Pere Torrelles decidit a restablir la plena sobirania
sobre l’illa, <i>nolens volens</i>. Durant
el mes de desembre 1408, Cubello comunicava al rei de Sicília que les converses
es deturaven perquè el vescomte de Narbona havia arribat a Sardenya i: «<i>non gli sembra corretto proseguire
personalmente le trattative</i>». </span><br />
<span style="color: #666666; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-pDmIvZ_w1Ko/VLlOHii2DoI/AAAAAAAAAjE/2Bu0oPGLgyo/s1600/Castell%2Bde%2BSanluri.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-pDmIvZ_w1Ko/VLlOHii2DoI/AAAAAAAAAjE/2Bu0oPGLgyo/s1600/Castell%2Bde%2BSanluri.png" height="531" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: left;"><i>Castell de Seddori</i></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #666666; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;">Guillem II d’Arborea, III de Narbona, acaba d’aportar
a Frixiano, a prop de Castelsardo, al front d’un exèrcit de 18.000 hòmens i
marxa cap al castell de <a href="http://www.castellodisanluri.it/il_castello_6.html">Seddori</a>, Sanluri</span><span style="color: #666666; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;">, l’única fortalesa, després de Càller i Oristany, capaç de
barrar el pas als catalans. </span><span style="color: #666666; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;">Martí
el Jove, determinat a no sortir de l'illa sense la victòria, i sabedor que el
vescomte de Narbona, amb armada i moltes companyies de gent de guerra, havia passat
a Sardenya en confederació amb Brancaleó Doria per apoderar-se de l’illa,
decidí presentar batalla. Havien fallat totes les temptatives de submissió
pacífica. La batalla final es lliurava a Sanluri.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: list 37.85pt; text-indent: 25.5pt;">
<span style="color: #666666; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="color: #666666; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: list 37.85pt;">
<br /></div>
<span style="color: #666666;">
</span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: list 37.85pt;">
<span style="color: #666666; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;">«Quina
ceba!» és una expressió típica de la comarca de l’Horta usada per a mostrar una
sorpresa aflictiva inesperada, una dissort patida, la mort súbita d’una persona
estimada o molt popular... El camp semàntic, atesa la circumstància hortolana
de la terra, abraça un espai molt més ample: «Estar fet una ceba», «Fotre o
fotre’s una ceba»... en són algunes de les més significatives i conegudes. En
una escala inferior, hi existeix l’exclamació «Quina llima!», usada davant
situacions adverses però superables.</span></div>
Joan Iborrahttp://www.blogger.com/profile/10104186120453736437noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2741094084645868099.post-19296037356576762932014-05-06T05:21:00.001-07:002014-05-06T05:21:03.667-07:00Bonhivern<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: list 37.85pt; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #666666; font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: list 37.85pt; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #666666; font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: list 37.85pt; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #666666; font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-fftv_Q4ZF2Q/U2jMYKprawI/AAAAAAAAAZM/3wSc8J4Kud8/s1600/Bonhivern.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-fftv_Q4ZF2Q/U2jMYKprawI/AAAAAAAAAZM/3wSc8J4Kud8/s1600/Bonhivern.png" height="640" width="489" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="color: #666666;">Escut dels Bonhivern. Crònica de Martí de Viciana</span></i></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: list 37.85pt; text-indent: 25.5pt;">
<span style="color: #666666; font-family: 'Book Antiqua', serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;">De
la finestra de palau hom podia observar la mar. En aquell temps, pura, neta, cristal·lina.
La ciutat, cenyida per una muralla senzilla i útil, s’eixamplava per una
barbacana que la decantava dolçament vers la línia costanera. La geometria exacta
dels bancals del Camp d’Alacant delimitaven la vista per l’horitzó temporal. La
torre de l’Esperó, enclavada darrere l'església de Santa Maria, vora el Portal Nou
o de l’Horta, actuava de record viu de la guerra dels dos Peres, viscuda intensament
a la vila.</span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-tx926ATKUSM/U2jOMKvN5SI/AAAAAAAAAZg/3xAuZLjMx8s/s1600/Portal+nou.+Gravat+del+segle+XIX.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-tx926ATKUSM/U2jOMKvN5SI/AAAAAAAAAZg/3xAuZLjMx8s/s1600/Portal+nou.+Gravat+del+segle+XIX.jpg" height="126" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: left;"><span style="color: #666666;"><i>Portal Nou i la torre de l'Esperó.<br />Gravat segle XIX</i></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: list 37.85pt; text-indent: 25.5pt;">
<span style="color: #666666; font-family: 'Book Antiqua', serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;">L’eixida menava cap a l’orient extramurs del recinte fortificat.
L’andarec que hi passés sortia de sobte a la rambla de Bonhivern, on hi existia
un pou d'aigua dolça, enigmàticament denominat el pou del Drac, i el brollador
de la Goteta, a més dels ermitoris de la Mare de Déu del Lluc o del Socós, enderrocada
el 1960, i el de Santa Anna, on molts segles després s’alçaria el barri de
pescadors o raval Roig. Arreu s’hi albiraven els masos, fortificats o no,
habitats pels mudèjars llançats extramurs de la vila en temps de la conquesta.</span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-PM_PtdfXF6c/U2jQRoZtx_I/AAAAAAAAAZ0/aFUUZobG-Mg/s1600/2+barranc+bon+hivern+estacion.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-PM_PtdfXF6c/U2jQRoZtx_I/AAAAAAAAAZ0/aFUUZobG-Mg/s1600/2+barranc+bon+hivern+estacion.jpg" height="238" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Rambla de Bonhivern amb l'estació de la Marina <br />construïda sobreel llit del barranc. f. Alacantídeprofit</i></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<span style="color: #666666; font-family: 'Book Antiqua', serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;">Llavors
regnava a la Corona d’Aragó Ferran de Trastàmara, dit el Catòlic, que seguí fil
per randa la consigna familiar d’engrandir l’autoritat reial sobre aquells
súbdits valencians que tan poc l’emprenyaven. Alguns historiadors al·ludeixen al
cesarisme trastamarista d’aquestes decisions a partir de la premissa que Déu havia
confiat al rei un edicte de pau i concòrdia, base del bon govern i la riquesa...
del patrimoni reial, hom suposa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: list 37.85pt; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Book Antiqua","serif"; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #666666;">La
branca familiar alacantina d’aquesta nissaga descendia de Pere Bonhivern, un
home forçut, traçut, capaç, volenterós i valent, com el defineixen els escrits.
Brau, de gran força i jactanciós, en un acte d’exhibició davant Ferran II,
Bonhivern desafià personalment un lluitador de llarga anomenada. Situats tots
dos enmig del clos, mirant-se de fit a fit, el jutge féu sonar la campana. Al
primer atac, Bonhivern prengué el contrari per la cintura, el voleià dues
vegades i l’assegué violentament en terra. A la segona envestida, l’agafà del
coll, el tombà en un tres i no res i el féu allargar-se de costat, tot estovat,
derrotat com una figuera morta. Abans de la tercera escomesa, el lluitador, alçant-se
dempeus, demostrà un immens valor i s’enfrontà novament, temerari, al robust alacantí.
Bonhivern l’agafà ben fort pels malucs, tot i braços, i amb un somriure burleta
el col·locà amb condescendència sobre l’ampit de la finestra del refectori.
Després, graciosament, s’inclinà reverencialment i victoriosa i els
aplaudiments retronaren sorollosos dins el recinte. Content del triomf
aconseguit aparentment sense esforç, educat en la gentilesa cavalleresca com
havia estat, en cascuna de ses mans agafà una gerra plena d’aigua, les alçà a
plom i amb elles donà aiguamans als cavallers assistents sense que se n’eixís
ni una gota dels atifells. L’anècdota nobiliària, enginyosa certament, de la
qual desconeixem la veracitat per indocumentada, la reporta Viciana. Degué ser
molt del gust dels escriptors perquè féu tanta fortuna que apareix reproduïda a
gairebé totes les històries relacionades amb Alacant que parlen d’aquella
època. Viravens, com li pertoca, negligí la història i no la repetí.</span></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-nUvTaafa7OQ/U2jPB2nzl0I/AAAAAAAAAZo/bKkfclOWEpk/s1600/Ferran+el+Cat%C3%B2lic.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-nUvTaafa7OQ/U2jPB2nzl0I/AAAAAAAAAZo/bKkfclOWEpk/s1600/Ferran+el+Cat%C3%B2lic.jpg" height="320" width="220" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;"><span style="color: #666666;"><i>Ferran el Catòlic presidint les corts</i></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: list 37.85pt; text-indent: 25.5pt;">
<span style="color: #666666; font-family: 'Book Antiqua', serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;">Pere
Bonhivern fou el primer noble de la nissaga alacantina, privilegi aconseguit militarment
en la presa d’Almansa l’any 1476, en què fou el primer a penetrar dins el
recinte murallat i plantar les armes reials dalt la torre de l’homenatge. Agraït,
el rei l’armà cavaller a Barcelona uns anys després, exactament el 10 de juliol
1493. No hi consta que cap membre del clan familiar fóra convocat a corts.
L’any 1430, un parent seu, Bernat, figura dins la taxa del braç militar amb la
condició de donzell, però no abans. Tanmateix, alguna posició elevada devia
exercir el musculós Pere perquè fou nomenat justícia per a l’any 1443 i elegit
jurat en dues ocasions, 1445 i 1488, a més de ser insaculat dins la bossa dels
cavallers l’any 1476. Atesa la destresa i habilitat d’aquest noble, se li
confiaren tasques complexes que resolgué a satisfacció del govern municipal. Jaume
Pasqual, capità corsari d’una galiota,
sostragué una nit la mercaderia d’una fusta anglesa fondejada al port.
Denunciat el robatori davant els jurats pel seu patró, Uberto Stiumi, el batle
manà armar dues embarcacions i atorgà el comandament al dit Pere Bonhivern.
Durant sis llarguíssimes jornades de navegació, perseguiren el pirata Pasqual,
a qui capturaren finalment vora Tànger i lliuraren a la justícia. De la
mercaderia robada, però, no se’n diu res, als papers. Aquesta classe d’accions
no resultaven estranyes, aleshores.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: list 37.85pt; text-indent: 25.5pt;">
<span style="color: #666666; font-family: 'Book Antiqua', serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;">Segons
la genealogia, els Bonhivern eren una de les famílies més antigues i de més
noblesa (?) de la vila d’Alacant. Els seus membres més reeixits exerciren els
oficis municipals. Bernat, donzell, fou sotsalcaid del castell de Santa Bàrbara
l’any 1404. Bernat, fill seu, fou jurat el 1427 i mostassaf el 1428 i el 1452. Descendien
d’un llinatge originari del Llemosí que formà part de l’exèrcit de Jaume I en
la conquesta del Regne de València amb parada a Cubells de Catalunya. Foren
senyors de les cases que després constituïren el palau del duc d’Arcos. Quan fou
alçada la creu de terme del camí de l’Horta, a la part superior foren gravades les
armes dels Bonhivern. La davallada del llinatge s’inicià amb mossèn Joan
Bonhivern, Joan Antoni i Pere Lluís, els seus dos fills, que vivien l’any 1563.
Avui no se’l troba enlloc, aquest cognom.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: list 37.85pt; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Book Antiqua","serif"; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #666666;">Jaume
Febrer dedica una troba al Bernat Bonhivern que participà en la conquesta de la
ciutat de València, conquistador d’Almoradí. No resulta ociós comentar la
inexistència d’aquest personatge a la crònica de Jaume I, circumstància que no
li treu l’interès, diguem-ne, arqueològic.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: list 37.85pt; text-indent: 25.5pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 60.9pt; tab-stops: list 37.85pt; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Book Antiqua","serif"; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #666666;">Bernat Bonivern, de nació francès,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 60.9pt; tab-stops: list 37.85pt; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Book Antiqua","serif"; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #666666;">de prop Llemotgés, vingut a la conquista<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 60.9pt; tab-stops: list 37.85pt; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Book Antiqua","serif"; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #666666;">ab gent de sa terra, pocs dies après<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 60.9pt; tab-stops: list 37.85pt; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Book Antiqua","serif"; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #666666;">que es sitià València, e li fonch comés<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 60.9pt; tab-stops: list 37.85pt; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Book Antiqua","serif"; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #666666;">a Guillem de Montcada, es posàs a vista<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 60.9pt; tab-stops: list 37.85pt; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Book Antiqua","serif"; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #666666;">de la Pobla Vella, que és un arrabal<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 60.9pt; tab-stops: list 37.85pt; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Book Antiqua","serif"; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #666666;">de cita ciutat, e en ella asistí<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 60.9pt; tab-stops: list 37.85pt; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Book Antiqua","serif"; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #666666;">fent accions bizarres, e el rey lliberal<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 60.9pt; tab-stops: list 37.85pt; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Book Antiqua","serif"; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #666666;">li donà bons premis. Porta al natural<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 60.9pt; tab-stops: list 37.85pt; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Book Antiqua","serif"; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #666666;">flor de llis de plata, sobre carmesí.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 60.9pt; tab-stops: list 37.85pt; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Book Antiqua","serif"; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #666666;">Ab facilitat prengué a Almoradí.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: list 37.85pt; text-indent: 25.5pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: list 37.85pt; text-indent: 25.5pt;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Book Antiqua","serif"; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #666666;">A
finals del quinze, Alacant havia aconseguit un estatus econòmic important
gràcies a la intensa activitat portuària, on les accions piràtiques tenien un
bovalar a mà. </span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-hVXCRlzG15Q/U2jTF1F4w8I/AAAAAAAAAaE/yK5OZ3sp5PA/s1600/Alacant.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-hVXCRlzG15Q/U2jTF1F4w8I/AAAAAAAAAaE/yK5OZ3sp5PA/s1600/Alacant.png" height="320" width="249" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="text-align: left;">
<i>Alacant en un gravat de 1563. </i></div>
<i><div style="text-align: left;">
<i>Crònica de Martí de Viciana</i></div>
</i></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;">
<span style="color: #666666; font-family: 'Book Antiqua', serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;">Hi recalaven tantes naus, italianes, portugueses, biscaïnes i
flamenques per a comerciar, que alteraren el ritme rural de la vila. S’hi
importaven esclaus, venuts a Xixona i Alcoi, i s’hi exportava vi blanc i negre,
molt sol·licitats al Països Baixos, Anglaterra i Escòcia. Arreu dels carrers de
la vila bategava l’instint fenici del comerç. Els estrangers no resultaven atípics
als alacantins, revestits amb l’hàbit de la paciència i la negociació. La fira
d’octubre, exempta dels impostos de peatge i duana, atreia els visitants. Família,
ofici i comerç establiren les línies de l’expansió urbana, aprofitada per constructors,
notaris i llauradors que albiraren l’oportunitat d’enriquir-se. Els llinatges
tradicionals perderen el protagonisme i una classe funcionarial, administrativa
i ennoblida, oligàrquica, en prengué el relleu.</span></div>
Joan Iborrahttp://www.blogger.com/profile/10104186120453736437noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2741094084645868099.post-49740564423355702472013-08-01T04:16:00.000-07:002013-08-01T04:17:32.361-07:00Notícia de Vila-real<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-YKafvpn0a5Q/Ufo8ha-BGxI/AAAAAAAAAPg/in8drq71oKE/s1600/vila-real.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="http://3.bp.blogspot.com/-YKafvpn0a5Q/Ufo8ha-BGxI/AAAAAAAAAPg/in8drq71oKE/s640/vila-real.jpg" width="576" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="color: #666666;">Vila-real. Plànol del natural de 1562. Crònica de Martí de Viciana</span></i></td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br /></div>
<div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; layout-grid-mode: line; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="color: #666666;">Evoquem o recordem un lloc per un instant viscut, una lectura o una
apreciació complaent. Viatgem amb urgència per visitar ràpidament ciutats i
monuments que a males penes aconseguim de fixar per un temps relatiu. La
lectura ens transporta a espais viscuts i relats imaginaris, recreats personalment
al marge de la intenció primigènia de l’autor. Talment com visitar pàgines
d’història d’un període escollit.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; layout-grid-mode: line; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="color: #666666;">Al darrer terç del segle setze, a Vila-real hi havia molt bon aparell de
fondes i serveis, provisions de pa, de carn, de vi, d’altres manteniments i
regals per als viatgers, cosa fina, que els vulguessen adquirir. La població es
distribuïa en tres-centes quaranta cases, gent honrada, rica i de bon tracte. Al
Regne de València de llavors, es coneixia com Venècia la petita, perquè el
govern i la riquesa de Vila-real excedia per molt les altres poblacions. El
govern de la vila atenia amb puntualitat el pagament dels càrrecs del reial de
la sal, els serveis de corts i d’altres contribucions del general per atendre
els regals amb què hom obsequiava reis i dignataris, dels quals impostos, se n’eximia
els vila-realencs. Quan el rei fundà Vila-real, la féu bella i, com mereix
l’obra de reis, manà construir carrers amples i cases belles i, enmig, assentà
la plaça, des d’on s’observaven les quatre portes de la vila, com atén
l’assenyat dibuix al natural de la <i>Crònica</i>
de Viciana.<o:p></o:p></span></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-h_Ctm0yy-4E/UfpCHL8dXNI/AAAAAAAAAPs/svUrqxAEAq0/s1600/Sense+t%C3%ADtol.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="141" src="http://4.bp.blogspot.com/-h_Ctm0yy-4E/UfpCHL8dXNI/AAAAAAAAAPs/svUrqxAEAq0/s200/Sense+t%C3%ADtol.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;"><i><span style="color: #666666;">Porxets de la plaça de la Vila</span></i></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;">
<span style="color: #666666; font-family: 'Bookman Old Style', serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;">Els veïnat tributava per altres taxes com la peita, el sequiage i els
impostos locals en molt poca quantitat, perquè la vila procurava d’alleugerir i
exhonerar els vilatans, si hi havia caixa i podien assumir administrativament l’import.
Era d’admirar la cura que posaven els regidors a l’hora de proveir de forment
les sigtes comunals. Certament, era digne de lloança perquè cascun any, quan
arribava el temps de la collita, compraven el blat que havien de menester ben d'hora
i prest. Després el venien a la població sense cap càrrec addicional, a preu de
cost. Així el venien més barat que cap altra vila de la comarca.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; layout-grid-mode: line; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="color: #666666;">Per guardar el patrimoni i les rendes de la vila, per al bon governament,
el consell, els jurats i el justícia de Vila-real, el 4 de juny 1541, acordaren
una ordenança municipal on es proveïa que qualsevol home que l'any anterior hagués
administrat diners de la vila, els deutes pendents, generats durant el seu
govern, el responsable els pagués de la seua pecúnia personal i al comptat, amb
l’efecte d’un any després de finida l’administració. Si no ho feia així, els
seus béns es venien en pública subhasta fins a igualar el dèbit generat. Aquest
estatut, inviolablement observat, juraven guardar-lo el regidors cascun any sota
la pena que, si no es complia al peu de la lletra, els consellers no es podien
reunir a la sala del Consell per a l’elecció i creació dels regidors de l’any
vinent.<o:p></o:p></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-nrwT5_SuBXk/UfpCbo7yaZI/AAAAAAAAAP0/qkicyDZ2HkI/s1600/Vila-real+a+les+corts.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-nrwT5_SuBXk/UfpCbo7yaZI/AAAAAAAAAP0/qkicyDZ2HkI/s400/Vila-real+a+les+corts.jpg" width="291" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;"><span style="color: #666666;"><i>Vila-real a les Corts</i></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;">
<span style="color: #666666; font-family: 'Bookman Old Style', serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;">Com l’ordenança es respectava rigorosament, els regidors no esperaven la
fi de l’etapa, sinó que sis mesos abans, començaven a esbrinar els comptes dels
administradors, aclarir el romanent i agilitzar l’execució del deute. I en aquest
tema no valien els precs dels parents ni dels amics. El regidor que millor ho feia
i proveïa era considerat el més virtuós. Com la llei es guardava sense excuses,
ningú no esperava que s’executés mai aquella ordenança puinitiva. Preservat el
rigor econòmic, la vila s’administrava bé i l'increment de béns i rendes es destinaven a la
millora del veïnat i dels edificis vilatans. Fins que arribà el mal d’Almansa.
Les tropes borbòniques penetraren </span><span style="color: #666666; font-family: 'Bookman Old Style', serif; font-size: 15px; line-height: 22px;">dins la vila </span><span style="color: #666666; font-family: 'Bookman Old Style', serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;">a sang i fetge, la saquejaren,
la incendiaren i s'hi inicià una altra etapa històrica.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; layout-grid-mode: line; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="color: #666666;">Ens hem avesat a un clima social indiferent del bé comú i amb els
governants definitivament decantats vers l’ocultació i manipulació dels comptes
públics. Hi ha realitats que fugen de la metàfora i la llegenda. Com el regiment públic de Vila-real en temps foral</span>s.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div>
</div>
Joan Iborrahttp://www.blogger.com/profile/10104186120453736437noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2741094084645868099.post-5938432338437895682012-12-10T04:32:00.004-08:002012-12-10T04:39:58.486-08:00L’emperadriu d’Alemanya i lo bon comte de Barcelona<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-B4I9dItm4qk/UMTr1ut9_qI/AAAAAAAAAL0/nGNW9k3FyeY/s1600/EL+COMTE+RAMON+BERENGUER-4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="http://2.bp.blogspot.com/-B4I9dItm4qk/UMTr1ut9_qI/AAAAAAAAAL0/nGNW9k3FyeY/s400/EL+COMTE+RAMON+BERENGUER-4.jpg" width="265" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div align="right">
<em><span style="font-size: x-small;">Josep B<span style="font-size: xx-small;">ASSET</span>: Ramon Berenguer III</span></em></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-hyphenate: none; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Antany, l’heroi esdevenia mite. La llengua artigava l’herència llatina
i, xino-xano, sense pressa, llaurava mites nous que sembraven l’imaginari col·lectiu,
erm llavors d’èpica pròpia. Per les foranes circulaven la matèria de Bretanya i
d’altres llegendes arredossades sota el cicle carolingi. En realitat, les
llegendes no moren, s’oculten o s’adormen temporalment, si considerem que cada
cultura manté una tradició meravellosa, perquè un poble sense mites no és viu, si
atenem l’asseveració clàssica. Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, era
l’acme, el zenit cavalleresc, protagonista de fets i proeses incontestables,
matèria sensitiva i exitosa d’històries populars. Observeu-lo en la representació
dinovesca de Fortuny al castell de Foix, enfilat a sobre de la fortalesa,
aixafant orgullós el cos mort d'un foixà rebel mentre amb la mà dreta branda la
senyera de Barcelona i amb l’esquerra reballa el guió francès, rompuda l’asta.
No s’hi equivocava el pintor, en encarnar el comte en tan ardida situació. Ramon
Berenguer és el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">catalanicus heros</i> de
les cròniques medievals, un referent dels catalans a cavall dels segles <span style="font-variant: small-caps;">xi </span>i<span style="font-variant: small-caps;">
xii, </span>el famós bon comte de Barcelona, bataller llegendari, que deslliurà
l’emperadriu d’Alemanya d’un fals testimoni imputat, segons narra una llegenda
historicista d’autoria incerta atribuïda al cronista Desclot. Notem com el
comte concentra els cinc preceptes medievals de la cavalleria: valor,
lleialtat, llarguesa, cortesia i franquesa. Podia no esdevenir mite?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-hyphenate: none; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Una conspiració amorosa a la cort de Lluís el Piadós, tergiversada
convenientment, es convertí en una llegenda productiva difosa arreu d’Europa. Hom
conta l’actuació memorable d’un cavaller de valor excepcional capaç d’afrontar
les adversitats amb tremp i vigor, sempre que es presentassen d’una en una. Vet
aquí el paradigma d’un temps evocat periòdicament, prestigiós i formidable,
però llunyà, molt llunyà. Quasi un mil·lenni arrossegant-se per pergamins i
papers. Forma part del corpus escrit català que els estudiosos dels mites convenen
en denominar ‘històries de la tribu’. Un text fabulós engendrat per a la
memòria social catalana on trobà un noble ressò literari. Fóra fàcil d’entendre-ho
perquè a la llegenda hi sura una interpretació amanosa del petit món medieval,
filtrat a través d’un gest generós, valent, desproveït de natura ordinària. L’univers
de ficció fixa un ideal lligat a l’expressió literària de la llengua que li
dóna suport i es transforma en l’essència necessària que engega el mite
fundacional, poblat d’éssers de vida efímera, d’escassa informació personal, a
resguard d’interpretacions indiscretes. El mite transformat en alimara, en
emblema social que defineix una societat creativa, avançada i disposta a consolidar-se
sense reforços. «Taula de Barcelona és taula bona», diu el proverbi per
expressar la qualitat de la menja barcelonina. Una resialla de la llegenda? Bé
és cert que la historiografia catalana n’altera l’essència primigènia per
bastir un al·legat polític a favor de la possessió catalana de Provença, un
territori perdut i enyorant a les envistes del segle <span style="font-variant: small-caps;">xiv</span> i més segles després. Tanmateix, aquesta finalitat
interessada despulla l’atractiu de la narració? Què us diré que no sapieu?</span><span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">A la cort de l’emperador
d’Alemanya havia un cavaller de gran port i coratge, home molt bell de forma i
de tracte afable. L’emperadriu s’enamorà i l’afer arribà a oïdes de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dos consellers que es digueren:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">― Aquesta relació no pot
prosperar. Seríem traïdors si ocultàvem tant de dany i deshonor per a la corona.
N’hem vist el començament, i si ho amaguem, potser arribarà a la fi, perquè desconeixem
si ara per ara hi ha res comprometedor.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Decidiren d’anar a veure
l’emperador per explicar-li-ho:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">―Sènyer, no volem encobrir
res que us deshonrés. Madona l’emperadriu, segons hem advertit, sembla enamorada
d’un cavaller de la vostra cort i es fan entresenyes tots dos.</span><br />
<div style="text-align: left;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-ailuPnusEG0/UMXX1b2xFHI/AAAAAAAAAM4/BpT-roW0oxQ/s1600/L'EMPERADRIU+-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="273" src="http://2.bp.blogspot.com/-ailuPnusEG0/UMXX1b2xFHI/AAAAAAAAAM4/BpT-roW0oxQ/s400/L'EMPERADRIU+-1.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="text-align: right;">
<em><span style="font-size: x-small;">Josep B<span style="font-size: xx-small;">ASSET</span>: L'emperadriu</span></em></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">L’emperador, oïts els
consellers, ordenà de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>vigilar
discretament la seua esposa. Així sabé de primera mà que els comtes li havien
dit la veritat. Prestament féu venir l'emperadriu davant d’ell. Irat i despagat
ensems com estava, perquè l’estimava per damunt de totes les coses, li parlà molt
colèricament:</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">― Dona, la ira em pren
el cor. Em pensava tenir la millor dona i la més lleial que hi hagués al món i
no és així. M’heu menyspreat i deshonrat. Heu travessat la línia d’honor, per
la qual cosa us ordene, segons les lleis d’Alemanya, que si d'aquí a un any i
un dia, no trobeu dos cavallers que vos exculpen per batalla, us faré cremar a
la foguera davant tot el poble.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">―Això no es veritat, sènyer
―respongué l’emperadriu. Com a senyor meu podeu dir el que us vinga de gust, si
ho desitgeu així. Ara bé, també us ho dic, si mai algú s’atreveix a afirmar-ho,
qualsevulla que siga, menteix amb falsedat i traïdoria i és deslleial amb vós.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Els dos comtes acusadors
que eren davant manifestaren:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">―Sènyer, el que us hem
dit és ben cert i ho defensarem en un combat a dos cavallers per dos, de tal
manera que ella no se’n podrà escondir.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Després de la resposta dels
nobles, el rei féu empresonar l’emperadriu a la torre del plau fins que un
cavaller la deslliurés. Desesperada, l’emperadriu cercà cavallers alemanys
perquè la defensassen. N’hi havia molts, de cavallers, amb grans dons i grans
honors, però en aquella ocasió tothom féu oïdes sordes. Un joglar alemany de
palau, dolent-se de la presó de la seua senyora, es posà al cap d’anar per
totes les cases i corts dels reis i senyors del món pregonant la desaventura de
l’emperadriu, a fi de moure els ànims dels senyors o dels seus cavallers perquè
batallaren per la reina. Arribat a Barcelona, relatà els fets dramàticament a
la cort del comte Ramon Berenguer. Després s’adreçà amb aflicció al comte de
Barcelona:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">―Senyor,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ja han passat sis mesos i l’emperadriu no
troba cap cavaller que la defense en un combat. És senyora de gran llinatge,
filla del rei de Bohèmia, i ha fet gran bé i honor a molts cavallers i joglars.
Ningú no pot dir mal d'ella. Mes, per enveja i malvolença que li tenen al rei
de Bohèmia, pare seu, i que els acusadors són dels comtes més honrats i forts
d’Alemanya, ningú no la gosa defendre, de tanta por com els tenen.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Ramon Berenguer, escoltada
atentament la narració i la súplica del joglar, mogut d’ànim virtuós, decidí
marxar cap Alemanya per combatre amb aquells consellers. Secretament elegí un
cavaller de la terra, el més valent que hi trobà, Bertran de Rocabruna, i
l’adoptà per companyó. Sense advertir-ho a ningú, aconseguí deu escuders perquè
els ajudassen. Acompanyats del joglar arribaren a Colònia on sojornaren en un
ric hostal. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El comte, després de
reposar un dia, determinà de raonar primerament amb l'emperador. Entrat a
palau, fou conduït a la sala del tron i davant el monarca digué:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">―Sènyer, sóc un cavaller
vingut de terres llunyanes. He oït dir que madona l’emperadriu és acusada
falsament per dos cavallers de la vostra cort. I pel gran bé que m’ha dit d'ella,
he vingut des de ma terra amb el meu company per deslliurar-la i exculpar-la.</span> </div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">― Benvinguts siau,
cavaller! Molt d’honor i amor demostreu a la meua esposa, perquè d’aquí a dos
dies, si ningú no l’exculpa abans, serà cremada segons costum de l’imperi.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt; text-indent: 14.2pt;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-gyNTumzu3Yc/UMXVR8EYKCI/AAAAAAAAAMg/IpydZZIz1Fs/s1600/L%2527EMPERADOR+-3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="275" src="http://3.bp.blogspot.com/-gyNTumzu3Yc/UMXVR8EYKCI/AAAAAAAAAMg/IpydZZIz1Fs/s400/L%2527EMPERADOR+-3.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div align="right">
<em><span style="font-size: x-small;">Josep B<span style="font-size: xx-small;">ASSET</span>: L'emperador</span></em></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">L’emperador es mostrà
satisfet dels defensors i ràpidament envià missatgers als comtes perquè
vinguessen a la cort per ajustar la lliça. Mentrestant, féu molta festa als dos
cavallers. Un dia, el comte Ramon Berenguer demanà al rei que li permetés de
visitar l’emperadriu per saber si realment era culpable, atès que es posaven en
perill de mort. Concedida la petició, el comte parlà amb l’emperadriu:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">―Madona, he vingut del
sud enllà amb el meu company per defendre-vos. Per això us demane que em digueu
la veritat i us promet que no us fallirem en la batalla ni us abandonarem.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Prenent-li la mà, l’emperadriu
li jurà que mai tal cosa havia pensat ni mai de la vida havia comés adulteri.
Que, certament, a la cort hi havia un cavaller de tracte molt grat i de gran llinatge
a qui, per les seues virtuts, apreciava molt, sense altra raó. Que els dos
comtes, consellers de l’emperador, l’havien acusada perquè malvolien a son
pare, el rei de Bohèmia, i no volien que l’emperador tingués descendència
d’aquest llinatge.</span> </div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt; text-indent: 14.2pt;">
<div style="text-align: left;">
</div>
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Explicat el tuacte, preguntà
al comte qui era, perquè, si gràcies a Déu eixia victoriós de la batalla </span><span style="font-family: Symbol; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: "Bookman Old Style"; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-char-type: symbol; mso-hansi-font-family: "Bookman Old Style"; mso-symbol-font-family: Symbol;"><span style="mso-char-type: symbol; mso-symbol-font-family: Symbol;">¾</span></span><span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">com ella
confiava</span><span style="font-family: Symbol; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: "Bookman Old Style"; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-char-type: symbol; mso-hansi-font-family: "Bookman Old Style"; mso-symbol-font-family: Symbol;"><span style="mso-char-type: symbol; mso-symbol-font-family: Symbol;">¾</span></span><span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">, pogués recompensar-lo. Content de conversa tan aclaridora, el comte li
confessà que era Ramon Berenguer, comte de Barcelona, però que mantinguera secreta
la seua identitat. L’emperadriu s’alegrà força que tan gran senyor i tant
valent, anomenat per tot el món, es posés en perill de mort per ella. Abans de
partir, el comte pregà a l’emperadriu que li donés alguna joia, per tal ser el
seu cavaller. Madona li oferí un anell.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El comte de Barcelona i
Bertran de Rocabruna es prepararen per a la batalla i revisaren les armes
detingudament. La vespra del combat, quan la plaça era a punt, el comte visità l’emperador
a palau per refermar-li la decisió de combatre. En tornar a la posada després
de l’audiència, Rocabruna no hi era. Preocupat, indagà entre els seus escuders
què sabien d’ell. Li digueren que havia muntat a cavall i no sabien on havia
anat. El buscaren arreu, mai no el trobaren. </span><br />
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El comte es desesperà de la vilesa
inusitada del seu company i prengué la decisió d’avisar l’emperador que Bertran
de Rocabruna havia fugit de por. Li suplicà que avisés els dos altres cavallers
que, primerament, combatria amb un d’ells, acabada la lluita, ho faria amb
l’altre. L’emperador assentí a la proposta del cavaller català i cridà els dos comtes
alemanys per ajustar la batalla.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">A l’endemà entraren els
cavallers al camp, present l’emperador i l’emperadriu, qui s’ho mirava amb gest
sever i preocupat. A una crida, ambdós genets s’escometeren amb les llances a
cavall. El comte encontrà i ferí l’altre cavaller, però poc, tragué l’atxa i
començà a descarregar molts colps ferotges contra l’alemany. El conseller brocà
el cavall per evitar l’atac i carregà contra<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Ramon Berenguer. En aquest espai, torbat en l’assalt, el comte colpejà tan
desmesuradament l’altre justador que l’atordí. El cavaller alemany intentà
resguardar-se<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i el comte, que el tenia
ben a prop, li donà tres o quatre colps sobre el cap de tal manera que el deixà
impedit per a cap acció. L’alemany es mostrava maldestre amb les armes i com
desorientat. Vist això, el comte català l’arremeté tan fortament que tots dos
quedaren tocats i ferits. L’alemany, però, s’havia endut la pitjor part perquè
el volant de la llança li havia travessat el cos de banda a banda. Sagnava tant
que en arribar al cap del cós de la lliça caigué mort del cavall. Només
veure-ho, Ramon Berenguer descavalcà i corregué vers ell per acabar-lo de
rematar, però trobà que ja havia retuda l’ànima.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">La remor del públic fou
tan gran com l’alegria de l’emperador i el goig de l’emperadriu. Tragueren el
comte de la lliça per curar-lo de la ferida. Fou poca cosa, però. A la vista de
la derrota del conseller, l’emperador conclogué: «Aquesta classe de cavallers
moren avergonyits perquè desconeixen la pràctica i l’estil de les armes</span><span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">».</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">S’hi acordà de lliurar
l’altra batalla a l’endemà. Llavors, l’altre justador, que havia advertit la
destresa del comte català i com havia mort el seu company, reconegué haver acusat
falsament l’emperadriu per malvolença que tenien a son pare. Agenollat, suplicà
a l’emperador desparar la batalla i li demanà perdó. El monarca no el volgué perdonar.
Engrillonat, fou conduït davant l’emperadriu perquè el fes cremar o matar, com desitgés.
L’acusador, veient-se tan culpable que dignament mereixia la mort, demanà
misericòrdia i confessà la iniquitat comesa. Ambdós denunciants pretenien que l’emperador
se separàs de la reina perquè no volien descendents de la generació del rei de
Bohèmia, a qui tenien per enemic. L’emperadriu, amb posat esquerp i altiu, respongué
que no el volia tant mal per prendre venjança de mort sinó que el sentenciava a
ser desterrat de l’imperi.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">L’emperador d’Alemanya organitzà
una gran festa al comte català, vencedor de la justa, i el convidà a menjar a sa
taula. La festa feta fou tant gran que per deu dies durà l’alegria que la
ciutat i el poble feren per la victòria i el gran honor aconseguits. Acabats
els actes, el comte retornà a Barcelona amb els escuders. En assabentar-se’n, l’emperador
es lamentà profundament per desconèixer el nom d’aquell noble lluitador. L’emperadriu
el confortà:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: Symbol; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: "Bookman Old Style"; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-char-type: symbol; mso-hansi-font-family: "Bookman Old Style"; mso-symbol-font-family: Symbol;"><span style="mso-char-type: symbol; mso-symbol-font-family: Symbol;">¾</span></span><span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"> Sènyer, el cavaller m’ha pres jurament que no digués a ninguna persona
del món qui era. Tanmateix per a la vostra tranquil·litat us ho diré, és Ramon
Berenguer, comte de Barcelona.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">L’emperador s’alegrà força
que tant noble persona hagués salvat la seua esposa d’aquella malvada acusació,
ordenà preparar una gran ambaixada a Barcelona i trameté una lletra d’avís al
comte. Coneguda l’arribada del seguici, Ramon Berenguer féu guarnir una taula
de més de tres llegües de llargada, des del peu del turó de Muntcada fins a la
muralla de la ciutat. Cada noble i senyor del terreny per on havien de passar
els ambaixadors estava obligat, per manament comtal, a tenir-la ben proveïda de
viandes, de cuines, d’aviram, de confitures amelades i de bons vins. Tots els
nobles i cortesans que eixiren a rebre’ls podien menjar d’aquella llarguíssima
post.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt; text-indent: 14.2pt;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-KJngAr3SneM/UMXXUPXRhpI/AAAAAAAAAMw/kHJAHf2JVAw/s1600/BERTAN+DE+ROCABRUNA-2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-KJngAr3SneM/UMXXUPXRhpI/AAAAAAAAAMw/kHJAHf2JVAw/s320/BERTAN+DE+ROCABRUNA-2.jpg" width="216" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="text-align: right;">
<em><span style="font-size: x-small;">Josep B<span style="font-size: xx-small;">ASSET</span>: Rocabruna</span></em></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Arribats els ambaixadors a ciutat, comunicaren
al comte que l’emperador havia sabut que es tractava del cavaller que havia deslliurat
l’emperadriu. Que no li ho havia agraït com es mereixia, ni tampoc no l’havia
satisfet ni recompensat, per això, li suplicava que anés a Alemanya o ells anirien
a Barcelona. El comte deliberà d’anar a Alemanya, com era de raó. Es posà a
punt i molt acompanyat de barons i cavallers, amb mil cavalcadures, viatjà vers
Alemanya, on fou rebut amb tant gran solemnitat i alegria que mai la gent ha
conegut tal festa. Els emperadors l’acolliren meravellosament.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Menjant un dia, el comte
mostrà l’anell a l’emperadriu per demostrar-li que era el cavaller que l’havia defensada.
L’emperadriu, de voluntat i consentiment de son marit, donà al comte de
Barcelona el comtat de Provença en satisfacció del gran socors que li havia
fet.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Durant el retorn, els monarques
l’acompanyaren fins a Provença per donar-li possessió del comtat. Jurat pels
vassalls, cascú tornà a son cort, Ramon Berenguer a Catalunya i els emperadors
a Alemanya. De Barcelona estant, el comte treballà en la cerca de Bertran de Rocabruna
per si s’havia amagat al seu castell o entre els seus amics. La veritat és que
mai no fou trobat, es creu que de vergonya, pel falliment que havia fet al seu senyor,
a si mateix i al seu honor.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; letter-spacing: -0.15pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Advertiu la subtilesa
sibil·lina del compilador de la llegenda en incorporar Rocabruna al relat, desapareixent
furtivament, exalça l’apoteosi del cavaller català; buit de contingut moral,
accentua l’aparent grandesa del comte de Barcelona. Les ombres del temps han
coronat la narració d’aurèola literària.<o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
Joan Iborrahttp://www.blogger.com/profile/10104186120453736437noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2741094084645868099.post-9944209702130854392012-10-02T09:53:00.002-07:002012-10-02T10:12:48.410-07:00El gonell sardesc<br />
<span style="font-family: 'Bookman Old Style','serif'; font-size: 11.5pt; layout-grid-mode: line; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES;"><o:p><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-indent: 25.5pt;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-BFNeriqpg0I/UGsROi93J1I/AAAAAAAAAKg/nHWCfiwk8UE/s1600/Alfons+el+Benigne,++Santa+Maria+del+Mar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="381" mea="true" src="http://4.bp.blogspot.com/-BFNeriqpg0I/UGsROi93J1I/AAAAAAAAAKg/nHWCfiwk8UE/s400/Alfons+el+Benigne,++Santa+Maria+del+Mar.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #666666; font-size: xx-small;"><em>Alfons el Benigne. Santa Maria del Mar</em></span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: 'Bookman Old Style','serif'; font-size: 11.5pt; layout-grid-mode: line; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES;"><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none;">
<span style="font-family: 'Bookman Old Style','serif'; font-size: 11.5pt; layout-grid-mode: line; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES;"><span style="color: #666666;">Les llegendes històriques es creen des d’un sentiment col·lectiu que l’autor encerta a reproduir màgicament i s’envolten d’una finalitat eminent. Sovint esdevenen transmissores dels mites nacionals i enclouen en un relant l’origen d’un fet, d’un costum o d’una conquesta llunyana, amb els quals els oïdors se senten partíceps sentimentalment o patriòtica. Cada generació manté un sistema pecuiliar de valorar i d’interpretar els esdeveniments en funció del seu interès particular o general. No cal entrar en disquisicions puntuals sobre dirigents i massa crítica, ens endinsaríem en un terreny fangós i esmunyedís. Podem revisitar altres escenaris històrics per conèixer ambients expansius, alegres i encoratjadors.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-indent: 25.5pt;">
</div>
</span><span style="color: #666666;"><span style="font-family: 'Bookman Old Style','serif'; font-size: 11.5pt; layout-grid-mode: line; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES;">En època medieval, durant el primer terç del segle xiv, la Corona d’Aragó entrà en guerra amb els pisans per la possessió de Sardenya amb el vistiplau papal. Ovelles sense pastor, anunciava fra Frederic de Fulgenci a Jaume II, que era l’illa. La política i l’economia era controlada per dues grans famílies pisanes, Visconti i Donarico, mentre el comú de Pisa dominava les fonts de riquesa terrenals: mines, salines i exportacions bladeres. Espoliats per la cobdícia pisana, l’illa s’havia convertit en una colònia d’explotació. Es detectava certa esperança entre els sards per l’arribada imminent del rei d’Aragó. El dilluns 14 de juny de 1323, desembarcà a Palma de Sols l’estol de l’infant Alfons acompanyat de dona Teresa d’Entença, esposa seua. Havien salpat quinze dies ans sota el comandament de l’almirall Francesc Carroç.</span></span></o:p></span>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-jsVGtKeZzqE/UGsRn4ZQGYI/AAAAAAAAAKo/YOAcPO0rlco/s1600/Port+Fang%C3%B3s.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="color: #666666;"><img border="0" height="176" mea="true" src="http://2.bp.blogspot.com/-jsVGtKeZzqE/UGsRn4ZQGYI/AAAAAAAAAKo/YOAcPO0rlco/s320/Port+Fang%C3%B3s.jpg" width="320" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div align="right">
<span style="color: #666666; font-size: xx-small;"><em>Port Fangós abans que fos cobert de sorra</em></span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: 'Bookman Old Style','serif'; font-size: 11.5pt; layout-grid-mode: line; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES;"><span style="color: black;"><span style="font-family: 'Bookman Old Style','serif'; font-size: 11.5pt; layout-grid-mode: line; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES;"><span style="color: #666666;">Abans de la partença de Port Fangós, en un discurs força reproduït, el rei Jaume el Just, a peu d’escala, lliurà la senyera a l’infant i pronuncià aquestes paraules:</span> </span></span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: 'Bookman Old Style','serif'; font-size: 11.5pt; layout-grid-mode: line; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES;"><span style="color: #666666;">― Fill, jo us do la bandera nostra, antiga, del principat de Catalunya, la qual ha un singular privilegi, que null temps fo vençuda ni desbaratada.</span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: 'Bookman Old Style','serif'; font-size: 11.5pt; layout-grid-mode: line; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES;"><span style="color: #666666;">Una arenga patriòtica reblada amb un colofó dramàtic repetit per tres vegades:<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<span style="font-family: 'Bookman Old Style','serif'; font-size: 11.5pt; layout-grid-mode: line; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES;"><span style="color: #666666;"> </span></span><span style="font-family: 'Bookman Old Style','serif'; font-size: 11.5pt; layout-grid-mode: line; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES;"><span style="color: #666666;">― Morir o vençre, o vençre o morir, o morir o vençre!<o:p></o:p></span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: 'Bookman Old Style','serif'; font-size: 11.5pt; layout-grid-mode: line; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES;"><span style="color: #666666;">En posar el peu a Sardenya, una ambaixada sarda dels principals dirigents de l’illa rebé l’infant alegrement per confirmar la submissió de l’illa al rei d’Aragó. La discreta diplomàcia de la corona havia maniobrat eficaçment les influències sardes. Passats els mesos i els setges, hi arribà l’hora de la batalla definitiva, a Lucocisterna recorden els annals, un bixest 29 de febrer, en la qual el futur Alfons el Benigne acredità la nissaga i es comportà «com a lleó i bon cavaller». Vençuts per terra i per mar, els pisans marxaren cap a casa «ab llur mal mandat». El canvi de poder no calmà l’esperança esmerçada, però. Només cinc anys tardaren els sards a revoltar-se, esperonats pels abusos i negligències dels ‘funcionaris’ catalans que governaven l’illa. Una estratègia de desgast alimentada generosament per la república de Gènova, que esperava a l’aguait.</span></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-lJfDrOeUtFE/UGsUKmyDq8I/AAAAAAAAAK8/yKPOyoOL6QE/s1600/Tarides.png" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="color: #666666;"><img border="0" height="185" mea="true" src="http://4.bp.blogspot.com/-lJfDrOeUtFE/UGsUKmyDq8I/AAAAAAAAAK8/yKPOyoOL6QE/s320/Tarides.png" width="320" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div align="right">
<em><span style="color: #666666;">Fustes i tarides</span></em></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: 'Bookman Old Style','serif'; font-size: 11.5pt; layout-grid-mode: line; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES;"><span style="color: #666666;">L’1 d’agost 1324, enmig de l'estiu, en rompre l’alba, l’estol principesc atracà a la marina de Barcelona. Alfons hi arribava triomfant i vencedor. Muntaner no s’està de proclamar-ho orgullosament: «La festa fo molt gran en Barcelona, e per tota Catalunya e Aragon, e el regne de València, e Múrcia, e Mallorca e Rosselló, que totes les gents faeren de la vinguda del senyor infant». Altres opcions apunten cap a un retorn apressat per la disposició de Jaume II a nomenar primogènit el seu fill preferit, l’infant Pere en detriment del primogènit d’Alfons, el futur Pere el Cerimoniós. Fos com fos, quan la fusta hi arribà, l’infant baixà a terra prestament per reverenciar el rei, son pare, que l’esperava en terra ferma. Vestia a la manera sarda, ab gonell sardesc i calçat illenc. Quan es presentà davant el rei, aquest no li volgué res dir ni donar la mà a besar. La reina Elisenda, els germans de l’infant, els barons, la noblesa, la burgesia urbana i les altres gents que presenciaven l’encontre, es meravellaren del glacial acolliment que el rei havia fet a l’infant. El consell barceloní havia disposat el tancament de botigues i venderies i que reixes i balcons s’endomassaren per celebrar l’arribada del vencedor de Sardenya.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: 'Bookman Old Style','serif'; font-size: 11.5pt; layout-grid-mode: line; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES;"><span style="color: #666666;">Asumida la freda recepció paterna, afligit i apesarat, marxà Alfons amb la seua esposa i el seguici a reposar al palau Petit. En acabant de dinar, l’infant es mudà la roba i es vestí com a català, així com llavors anaven, i anà a visitar el rei Jaume al palau Major. </span></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-B_8gJpFGf0I/UGsbKayoKDI/AAAAAAAAALQ/q4m6GWec6js/s1600/Palau+Major.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="color: #666666;"><img border="0" height="178" mea="true" src="http://2.bp.blogspot.com/-B_8gJpFGf0I/UGsbKayoKDI/AAAAAAAAALQ/q4m6GWec6js/s200/Palau+Major.jpg" width="200" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div align="right">
<em><span style="color: #666666; font-size: xx-small;">Palau Major</span></em></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: 'Bookman Old Style','serif'; font-size: 11.5pt; layout-grid-mode: line; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES;"><span style="color: #666666;">Quan el rei d’Aragó veié venir l’infant, no esperà que hi arribés, sinó que isqué a rebre’l al cap de l’escala amb els braços oberts i el somriure a la cara. Prengué l’infant, el besà i l’abraçà molt dolçament i l’acompanyà a la sala de cort. En asseure’s, la reina Elisenda, madastra d’Alfons, en presència dels cavallers, demanà al rei amb un discret to reprensiu:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: 'Bookman Old Style','serif'; font-size: 11.5pt; layout-grid-mode: line; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES;"><span style="color: #666666;">—Sènyer, per què hui pel matí, quan l’infant vingué a vostra senyoria no li féreu bon acolliment i ara, senyor, li l’haveu fet així?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: 'Bookman Old Style','serif'; font-size: 11.5pt; layout-grid-mode: line; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES;"><span style="color: #666666;">El rei respongué:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: 'Bookman Old Style','serif'; font-size: 11.5pt; layout-grid-mode: line; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES;"><span style="color: #666666;">— Si hui pel matí l’infant hagués vingut vestit amb les robes de vencedor, sens falla jo li hagués fet l’honor que ara li he feta, mas com vingué vestit amb les robes dels vençuts, es mereixia bé ço que jo li fiu. Perquè sapieu, senyora, que ningú no deu jamés portar hàbit dels vençuts, sinó dels vencedors. Ja veus per què li fiu aquell acolliment. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: 'Bookman Old Style','serif'; font-size: 11.5pt; layout-grid-mode: line; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES;"><span style="color: #666666;">Tots els presents hagueren molt per bo açò que el rei havia fet i donaren per feliçment closa la recepció del monarca.</span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-TV62BI3b84w/UGsbh5uTnyI/AAAAAAAAALY/TmyRVLkgvcM/s1600/Lucocisterna.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="color: #666666;"><img border="0" height="262" mea="true" src="http://4.bp.blogspot.com/-TV62BI3b84w/UGsbh5uTnyI/AAAAAAAAALY/TmyRVLkgvcM/s400/Lucocisterna.jpg" width="400" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div align="right">
<span style="color: #666666; font-size: xx-small;"><em>Batalla de Lucocisterna</em></span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: 'Bookman Old Style','serif'; font-size: 11.5pt; layout-grid-mode: line; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES;"><span style="color: #666666;">Fóra possible que el fervor patriòtic catalanesc que es respirava en l’ambient de la cort reial durant aquest regnat, la conquesta important del regne de Sardenya i els èxits internacionals aconseguits per la diplomàcia intel·ligent de la corona, inspiraren aquesta feta mancada de tradició escrita documentada. El convencionalisme del relat fa planejar més d’un dubte raonable sobre la versemblança de l’escena i obri la via a una interpretació més relacionada amb l’eufòria general desfermada. El goig general del poble menut per l’èxit de la conquesta es podia viure i copsar de prop, com escriví Muntaner. Fóra o no fóra real, es tractés d’una llegenda o d’una situació inventada per algun curial, la narració dóna compte d’un entusiasme nacional, d’un estat d’exaltació social favorable a l’expansió. No cal demanar-se pel sentit de la contalla perquè el relat es manifesta transparent i cristal·lí.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: 'Bookman Old Style','serif'; font-size: 11.5pt; layout-grid-mode: line; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES;"><span style="color: #666666;">Se’m fa difícil establir cap paral·lelisme amb la realitat actual, sempre tan fugissera del camí traçat. Tanmateix, no deixa d’haver-hi alguna cosa comuna en aquesta narració, un batec compartit per la gent que sense estridències mostra un hàbit afí. Una pulsió social que impulsa les decisions i empenta els dirigents per altres vies dins el descrèdit polític general que ens governa. L’aroma primaveral africà envolta d’una nebulosa esperonadora les ànsies més íntimes. Que un poble invaesca un altre no és un problema menor ni insubtancial, malgrat que ho semble, o que hom ho dissimule com una juguesca o un simple canvi de mans. Tot i això, rere les maniobres dels poderosos, rere les llegendes inventades i difoses, si hom escarba una mica, apareixerà a sota, expectant, l’interès vulgar, gens atípic, de la lluita pel poder.<o:p></o:p></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">
</div>
Joan Iborrahttp://www.blogger.com/profile/10104186120453736437noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2741094084645868099.post-27749593965463206142012-08-04T11:19:00.001-07:002012-08-04T11:19:04.925-07:00Banys i recreacions<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-dm6gqXWCq9s/UB1ee9BRwxI/AAAAAAAAAJE/-7fllWCHKP0/s1600/Hammam+%25C3%25A0rab+Girona.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="266" src="http://1.bp.blogspot.com/-dm6gqXWCq9s/UB1ee9BRwxI/AAAAAAAAAJE/-7fllWCHKP0/s400/Hammam+%25C3%25A0rab+Girona.png" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #666666; font-size: xx-small;"><i>Hammam. Banys àrabs de Girona</i></span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 8.0pt; layout-grid-mode: line; mso-bidi-font-size: 11.5pt;"><span style="color: #666666;">Per què em preguntes ma raça?<o:p></o:p></span></span></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 8.0pt; layout-grid-mode: line; mso-bidi-font-size: 11.5pt;"><span style="color: #666666;">Tal esdevé la naixença de fulles, tal la dels homes<o:p></o:p></span></span></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span style="color: #666666;"><i><span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 8.0pt; layout-grid-mode: line; mso-bidi-font-size: 11.5pt;">La Il·líada</span></i><span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 8.0pt; layout-grid-mode: line; mso-bidi-font-size: 11.5pt;">, cant VI, 146-147<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<span style="color: #666666;"><span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; layout-grid-mode: line; line-height: 150%;"> </span><span style="font-family: 'Bookman Old Style', serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">Mesurar humanament un personatge des d’ara i aquí
resulta quimèric. De fet no observem una persona dins el seu entorn sinó una
imatge projectada de segles. Un simulacre, una figura hieràtica. Una mena de
làpida jacent, dura i impenetrable. Parlem d’Alfons, dit el Brau, sisè de la
dinastia règia lleonesa. </span></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-MlWte72vDds/UB1fwdHCRpI/AAAAAAAAAJM/zUB9bRZbqf4/s1600/Figura.png" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="color: #666666;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-MlWte72vDds/UB1fwdHCRpI/AAAAAAAAAJM/zUB9bRZbqf4/s320/Figura.png" width="207" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;"><i><span style="color: #666666; font-size: xx-small;">Alfons VI el Brau</span></i></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: 'Bookman Old Style', serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;"><span style="color: #666666;">Sol comportar-hi un esquinçall de desassossec transmès
pels papers. Hi transporta el segell atàvic dels protagonistes impregnats de
literatura. Una corona d’il·lustres actors històrics el circueixen. Segongènit
de Ferran I de Lleó i de la reina Sanxa. Nét de Sanç Garcés el Gran, rei de
Pamplona, comte de Sobrarb i Ribagorça, i de la reina Múnia, per part de pare.
Nét de Alfons V, rei de Lleó, i de la reina Elvira, per part de mare. Germà de
Sanç segon el Fort, rei de Castella; de Garcia, rei de Galícia; d’Elvira, senyora
de Toro, i d’Urraca, senyora de Zamora. Nebot de Ramir I d’Aragó. Segons el
costum lleonès no hagués heretat. Segons el pamplonés, sí. Son pare decidí obeir
les lleis navarreses i repartí els territoris entre tots els seus cinc fills.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; layout-grid-mode: line; line-height: 150%;"><span style="color: #666666;">De bell principi, Alfons el Brau topà amb les ambicions
expansionistes del primogènit Sanç el Fort. Els desitjos de grandesa d’Alfons
tampoc no foren menors. Batallà contra el seu germà major, a judici de Déu, per
a litigar els regnes i fou vençut totalment a Golpejera. Tancat a la presó de
Burgos, la pressió d’Urraca aconseguí traslladar-lo al monestir de Sahagún, on el
raparen i revestiren de monjo sense demanar cap opinió. Fugit de nits, s’aclamà
a Al-Mamun, rei de la taifa de Toledo, a la qual trairia després. Resoltes les
diferències fraternals, s’alià amb Sanç i tots dos carregaren contra Garcia, germà
menor, rei de Galícia, a qui derrotaren, empresonaren i estranyaren a la taifa
de Sevilla per a repartir-se el regne gallec. Els esdeveniments se succeïren
dins d’una embosta escassa d’anys. El rei de Castella morí durant el setge de
Zamora, en un acte contat i novel·lat <i>ad
nauseam</i>. El romancer atribueix la mort a la traïdoria del noble Vellido
Dolfos, en una situació típica de les guerres de setge on la precaució sol caure
davant l’astúcia.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-l6RXC4HxZU8/UB1kzAxaz-I/AAAAAAAAAJ4/GWgkL5_oEvE/s1600/Portillo+de+la+lealtad.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="color: #666666;"><img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/-l6RXC4HxZU8/UB1kzAxaz-I/AAAAAAAAAJ4/GWgkL5_oEvE/s200/Portillo+de+la+lealtad.jpg" width="150" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;"><i><span style="color: #666666; font-size: xx-small;">Portal de la Traïció. Zamora</span></i></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: 'Bookman Old Style', serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;"><span style="color: #666666;">La literatura cerca el mite i la llegenda vol que
s’instaure en aquests espessos dies la jura de Santa Gadea, on comparegueren
Rodrigo Díaz de Vivar dit el Cid i Alfons el Brau. El primer per a exigir i
prendre solemne jurament al monarca; el segon, per jurar i perjurar que no hi
havia participat, en la mort violenta del germà. Ningú no caça sense gos. Rere
l’escenografia s’endevina la intenció. Alfons el Brau és rei de Lleó però també
vol ser-ho de Castella, i sense màcula. És l’arranc del cantar de gesta del Mio
Cid. Uns fets històricament reprobats però que han proporcionat un colossal
doll temàtic per a documentar la versemblança de l’episodi. S’hi incardinava
amb el devenir fals de tants autors com han escrit sobre les ‘grandeses’ d’una
Espanya inexistent. Una idea posterior que ni tan sols jeia dins el projecte d’apropiació
nominal instaurat pel arquebisbe Toledà dos-cents anys més tard.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; layout-grid-mode: line; line-height: 150%;"><span style="color: #666666;">Amb certesa hom coneix l’ànsia d’Alfons de regnar sobre
Galícia. Desaparegut Sanç de Castella, Garcia retornà al seu regne. Passat un
temps, Alfons el cridà a reunió. Garcia caigué candorosament en el parany: fou
empresonat i encarcerat al castell de Luna fins que morí. Un engany necessari
per a tancar el cicle i ser nomenat <i>Imperator
totius Hispaniae </i>pel papa. Les cròniques medievals i renaixentistes el
qualifiquen amb delicadesa i exaltació. No s’estan de resseguir tants
testimonis historiogràfics com l’avalen. És tractat de persona afable i
acollidora, amic de la pau i de la justícia. No sóc qui per a desmentir-ho. Que
ho facen els historiadors, si molt convé.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; layout-grid-mode: line; line-height: 150%;"><span style="color: #666666;">Hi flueixen les passades i els botafumeiros innecessaris
que us estalvie de comentar. Al Brau l’envolta un aire anecdòtic que el
perseguirà entre els historiadors àulics. Encoratjat per Constança de Borgonya,
segona esposa, impulsà la substitució de l’ofici mossàrab pel romà. Segons una de
les tradicions, el rei llançà tots dos breviaris al foc per conèixer quin
cremaria primer. Ho féu el romà. Irat, el monarca rellençà el text mossàrab
fins que fou consumit. «Allà van les lleis, on volen els reis», resumí el cas
la saviesa popular.<o:p></o:p></span></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-1BF3yYXxYJg/UB1jRDXKXUI/AAAAAAAAAJw/jeb6ZITciYo/s1600/B%25C3%25ADblia+de+Le%25C3%25B3n.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="color: #666666;"><img border="0" height="193" src="http://1.bp.blogspot.com/-1BF3yYXxYJg/UB1jRDXKXUI/AAAAAAAAAJw/jeb6ZITciYo/s200/B%25C3%25ADblia+de+Le%25C3%25B3n.jpg" width="200" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;"><i><span style="color: #666666; font-size: xx-small;">Bíblia de Lleó</span></i></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<span style="color: #666666;"><span style="font-family: 'Bookman Old Style', serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">Fet rei i conquistat Toledo, Alfons ordenà assolar tots
els banys dels seus regnes l’any de <span style="font-variant: small-caps;">mlxxiii</span>
i exigí que des d’aquell mateix moment no se n’usàs en cap manera. Devia pensar
que els homes, a causa del regal que suposava la finor i suavitat de la pell, i
d’altres recreacions, esdevindrien escassos de forces i perdrien o se’ls
afluixaria molta part de la humanitat procreadora esmerçada en guerres i
batalles d’armes. Desconec el sistema purificador que degué usar el monarca per
mantenir-se odorosament neutral davant tal interdicte. En tot cas, no era
casat, encara. El refinament àrab, presents als hammams toledans degueren
pertorbar-lo força.</span><span style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;"> </span><span style="font-family: 'Bookman Old Style', serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">Tan infestades
d’ablucions i pólvores són les pràctiques corporals d’ara que resulta tortuós
d’entendre la resolució reial.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; layout-grid-mode: line; line-height: 150%;"><span style="color: #666666;">Home femeller, maridà amb Agnès d’Aquitània, de catorze
anys, morta quatre anys després; amb Constança de Borgonya, vídua, filla de
Robert el Vell, duc de Borgonya, que li donà l’hereva, Urraca I; amb Berta de
Toscana, filla d’Amadeu, comte de Saboia.</span></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-TW20lONQyHo/UB1mU9KUQBI/AAAAAAAAAKA/B05dUeh7SpM/s1600/urraca+de+zamora.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://1.bp.blogspot.com/-TW20lONQyHo/UB1mU9KUQBI/AAAAAAAAAKA/B05dUeh7SpM/s200/urraca+de+zamora.jpg" width="121" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #666666; font-size: xx-small;"><i>Urraca de Zamora</i></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: 'Bookman Old Style', serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;"><span style="color: #666666;">Gaudí del concubinatge amb una princesa
musulmana, Zaida, per a gran escarni de la clerecia, li donà un fill i dues
filles. </span></span><span style="font-family: 'Bookman Old Style', serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;"><span style="color: #666666;">A un any de la mort, s’amullerà amb Betriu d’Este, filla del duc
d’Este. Vist que no en tenia prou, mantingué relacions il·lícites amb una dama
de nom Ximena Munyoç i d’altres que no es coneixen a hores d’ara. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">
<span style="color: #666666; font-family: 'Bookman Old Style', serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">Hi comptà amb
l’ajut sequaç d’Urraca, germana i senyora de Zamora, en una relació voltada
d’un teixit fronterer al misteri incestuós.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; layout-grid-mode: line; line-height: 150%;"><span style="color: #666666;">Avui, el record del Brau s’ha esfumat, s’ha esborrat de
la memòria popular. Ha esdevingut una imatge, una figura estranya en aquests
temps d’extrema higiene corporal. Hi resta només un soroll verbal, no res, com
les fulles tardorals homèriques.</span></span><span style="font-family: "Bookman Old Style","serif"; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>Joan Iborrahttp://www.blogger.com/profile/10104186120453736437noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2741094084645868099.post-72312236032971752712012-05-30T03:55:00.001-07:002012-05-30T04:15:13.254-07:00Montsoriu versus Gençor<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-MpHkJqYiJUQ/T8X3Q_BZUGI/AAAAAAAAAIA/CtghBOu59o8/s1600/Escut+Monsoriu+socarrat.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" rba="true" src="http://4.bp.blogspot.com/-MpHkJqYiJUQ/T8X3Q_BZUGI/AAAAAAAAAIA/CtghBOu59o8/s400/Escut+Monsoriu+socarrat.png" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div align="right">
<em><span style="color: #444444; font-size: x-small;">Escut dels Montsoriu. Socarrat. Ana M. Delicado</span></em></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style", "serif"; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #444444;">El destí juga a daus i entrellaça els destins, desactiva els ardits i manté <span style="color: #444444;">inexorable</span> llur actuació. Un regne dirigit per infants, pensava algun filòsof presocràtic. Vet aquí dos personatges enfrontats per terceres vies, sense llicència contrària. Observeu-los il·luminats per la celístia difusa del pas del temps. Cascú en son lloc. Vides convergents a la València quatrecentista, devien saludar-se sovint: Bon dia, cavaller; Bon dia, respondria cortesament l’altre. I així fins a la pròxima ocasió. Probablement es miraven de reüll perquè les famílies interposades mantenien un litigi l’origen del qual encara roman entre bolquers històrics. N’eren moltes, les bandositats en aquest regnat d’Alfons el Magnànim. Menejaven raó algunes, les altres se la buscaven.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style", "serif"; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #444444;">L’adveniment de la dinastia Trastàmara, amb dràstiques decisions preses sobre l’aristocràcia resident, incrementà en nombre important els membres de la noblesa valenciana, a l’empara d’un privilegi de 1420 <span style="color: #444444;">atorgat</span> pel rei Alfons el Magnànim. Hi feren aparició nous llinatges a partir d’activitats relacionades amb el poder. Ascendiren a la condició de donzells, cavallers i nobles, sovint a canvi de serveis a la Corona. No s’hi actuava gratuïtament, però. </span></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-xklBQay1imE/T8X79DRpjtI/AAAAAAAAAIg/NJzQz5K2VOQ/s1600/Alfons+el+Magn%C3%A0nim.png" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><em><span style="color: #444444;"><img border="0" height="320" rba="true" src="http://4.bp.blogspot.com/-xklBQay1imE/T8X79DRpjtI/AAAAAAAAAIg/NJzQz5K2VOQ/s320/Alfons+el+Magn%C3%A0nim.png" width="212" /></span></em></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><em><span style="color: #444444;">Alfons el Magnànim segons un seguidor de</span></em><br />
<em><span style="color: #444444;">Piero de la Francesca</span></em></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style", "serif"; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #444444;">Els Trastàmara freturaven d’un grup social, poderós i cohesionat que els fóra favorable. Alguns han volgut interpretar en aquesta promoció l’origen real de la noblesa indígena. Són els Mercader, Roís de Corella, Rabassa, Borja. L’oligarquia urbana sabé treure’n profit: notaris, juristes, copers, jurats... s’ennobliren en aquesta convulsa època. </span></span><span style="font-family: "Bookman Old Style", "serif"; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #444444;">La Corona era la garant de la pau interior, hi acudien les famílies enfrontades a la recerca de justícia. En foren tantes que el monarcà optà per abandonar els nobles a llur albir. Un exemple d’aquesta política del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">laissez faire, laissez passer</i> fou l’enfrontament entre els Montsoriu i els Joan. El governador, al remat, proposà al Consell Reial que ambdós fossen «desguiats e que cascú anàs a son risch, a fi que lo desguiament portàs e fàcilment poria portar concòrdia». L’any 1447, Galcerà de Montsoriu i Jordi Joan signaren una pau i treva forçosa malgrat que el segon fos condemnat a l’exili. No resultava gratuïta la divisió de la societat més poderosa en banderies, no. El monarca n’eixia reforçat i l’arrogant classe aristocràtica afeblida. La pau, però, només ho semblava, era fictícia.</span></span> </div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-l55rAQ3FurY/T8X6TSzthZI/AAAAAAAAAIQ/2mnESoWJ0Gs/s1600/Lli%C3%A7a.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" rba="true" src="http://3.bp.blogspot.com/-l55rAQ3FurY/T8X6TSzthZI/AAAAAAAAAIQ/2mnESoWJ0Gs/s320/Lli%C3%A7a.jpg" width="230" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div align="right">
<span style="color: #444444;"><em>Lliça entre cavallers</em></span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "Bookman Old Style", "serif"; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #444444;">Aquest n’és el marc de la coincidència. Dos hòmens d’honor. La paraula és l’home, diuen els valencians, l’honor es desdibuixa des de la nostra actualitat tan remota. Es tracta d’un cas notable i exemplar que ocorregué a un home destacat de la família Montsoriu. Uns cavallers justaven al mercat, Monsoriu feia de jutge de la justa. Des del cadafal estant, viu una brega moguda entre un fill seu i un altre gentilhom de la família Gençor. Entre la multitud corrien rumors interessats. Es comentava que mossèn Gençor havia donat una sonora galtada al fill de Monsoriu. Arribada la incerta informació al pare, es retirà apesarat a una cel·la de frare del convent del Carme. La meditació li féu prendre les decisons que havia d’adoptar singularment. Envià al mercat un astut i fidel criat seu perquè s’assabentàs en directe de les parladuries de la brega. Retornat el domèstic, explicà al seu senyor que es comentava que mossèn Gençor havia alçat la mà al seu fill per a galtejar-lo, però que no arribà a tocar-lo per haver-hi una tela entremig, i que una venedora assegurava que mossèn Gençor havia donat una bufetada al fill de Montsoriu. Llavors el senyor exclamà: «Bufetada ha sigut i mon fill l’ha rebut».</span></span> <br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-CsaIiDhzRT4/T8X4y9xgHDI/AAAAAAAAAII/8qRdApIbJmM/s1600/Pla%C3%A7a+Mercat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="443" rba="true" src="http://3.bp.blogspot.com/-CsaIiDhzRT4/T8X4y9xgHDI/AAAAAAAAAII/8qRdApIbJmM/s640/Pla%C3%A7a+Mercat.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div align="right">
<em><span style="color: #444444; font-size: x-small;">Plaça del Mercat, segons el plànol del pare Tosca</span></em></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "Bookman Old Style", "serif"; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #444444;">El pare, que molt valerós era, per suplir la badoqueria del fill, astutament i amb gran cautela, fugí de València i marxà a viure a Venècia, on residí per temps de vint-i-dos anys. Durant tot aquest període, mossèn Gençor visqué enclaustrat i recelós, no tant pel fill present quant del pare absent, del qual temia la seva gran sagacitat i valor. Quan Montsoriu conegué que son fill no restituïa l’honor per a satisfacció seua, fingí dissimuladament una greu malaltia i dictà testament a Venècia: nomenava marmessors i deixava el seu fill hereu universal. Com si morís, el testament es publicà a Venècia i després fou tramès a València. El fill, que ho cregué de ferm, acceptà l'herència, es vestí de dol i rebé de parents i amics el condol per la mort del pare. Publicada la mort de mossèn Montsoriu per tot València i tinguda per molt certa, Gençor abandonà les armes, l’aprensió i les cauteles i comença a passejar tranquil·lament per la ciutat.</span></span> <br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-70Dap2rCsvI/T8X-osPPncI/AAAAAAAAAIs/FXD2nXLVSKA/s1600/bandositats.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="188" rba="true" src="http://1.bp.blogspot.com/-70Dap2rCsvI/T8X-osPPncI/AAAAAAAAAIs/FXD2nXLVSKA/s200/bandositats.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div align="right">
<em><span style="color: #444444; font-size: x-small;">Bàndol nobiliari</span></em></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "Bookman Old Style", "serif"; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #444444;">Emperò, si el testament caminà de Venècia a València, el testador no fou sebollit a Venècia, perquè prengué tres criats seus molt valerosos i es traslladà a València. Un dels criats llogà una casa al barri on habitava Gençor. Tan sols el criat es mostrava com a senyor de la casa, que Monsoriu i els altres no apareixien enlloc. </span></span><br />
<span style="font-family: "Bookman Old Style", "serif"; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #444444;">P</span></span><span style="font-family: "Bookman Old Style", "serif"; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #444444;">assat el Nadal, en solitud i tristícia, es presentà l’ocasió. A hores de vespres d’un divendres vint-i-tres de gener, gebrades les aigües de les voreres pel fred glaçador, els escassos hòmens caminaven emboçats amb tot i capa. Descuidat, també passà mossèn Gençor per aquell carrer, camí de casa seua. D’un cantó fosc on s’havien amagat, isqué prest Monsoriu acompanyat d’altres cinc. </span></span><span style="font-family: "Bookman Old Style", "serif"; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #444444;">Tot d’una, escometeren i acoltellaren furiosament mossèn Gençor, que morí desagnat. Sense voler veure ni parlar al seu fill, Montsoriu se’n tornà a Venècia on morí de molta edat.</span></span><br />
<div style="text-align: left;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style", "serif"; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #444444;"> Notarialment, el dietarista Miralles anotà la mort de mossèn Gençor amb rigor professional: </span></span><span style="font-family: "Bookman Old Style", "serif"; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #444444;">«En l’any de <span style="font-variant: small-caps;">mccccxxxxviiii</span>, divendres a vespre, a les <span style="font-variant: small-caps;">x</span> hores de la nit, a <span style="font-variant: small-caps;">xxiii</span> de giner, mataren a mossén Gençor, parent dels Johans; e, segons se diu, feren-ho V hòmens dels Monsorius». </span></span><span style="font-family: "Bookman Old Style", "serif"; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #444444;">La mort violenta de Gençor llançà el bàndol dels Joan i Valleriola contra els Montsoriu fins que a pocs mesos dels cruels enfrontaments, Joan de Navarra imposà la pau i treva amb mà ferma. Temps a venir, el fat ja n'havia esbossat el traç.</span></span></div>
</div>Joan Iborrahttp://www.blogger.com/profile/10104186120453736437noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2741094084645868099.post-64051083918512724282012-04-22T09:53:00.000-07:002012-04-24T07:44:01.726-07:00La séquia del rei<div style="text-align: center;">
</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-F-QpBQc1L14/T5Q5h6N8vsI/AAAAAAAAAF8/SMGyr0xvCyc/s1600/cequai_del_rei.03..jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" qda="true" src="http://3.bp.blogspot.com/-F-QpBQc1L14/T5Q5h6N8vsI/AAAAAAAAAF8/SMGyr0xvCyc/s400/cequai_del_rei.03..jpg" width="298" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div align="right">
<span style="color: #666666;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="background-color: white;">Ximo </span><span style="font-variant: small-caps; line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">Ferri: <i> </i></span><span style="background-color: white; text-align: center;"><i>La séquia del Rei</i></span></span></span></span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<div style="line-height: 150%;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0pt; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<div style="line-height: 150%; text-align: left;">
<span style="color: #666666;"><span style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">Aquest any de 1239, Ab ben Cedrell és l’alcaid de l’</span><i style="font-family: "Bookman Old Style", serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">hisn</i><span style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;"> de Bairén, una fortalesa andalusina bastida sobre un tossal arrodonit que s’eleva poc més de cent metres sobre el nivell de la mar. De sòlida construcció fa front a </span></span><span style="color: #666666;"><span style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">les ventades i mals oratges. Des de dalt estant s’albira i es controla ensems un vast territori emmarcat entre el cap Blanc o de Cullera i el cap de Sant Antoni. No havien estat els primers a ocupar-la, els àrabs, perquè els vestigis humans. s’endarrereixen cronològicament fins el calcolític. Ara, però, són els habitants reals i el rei Jaume els encalça definitivament, sense respectar la treva de set anys acordada durant la capitulació de la ciutat de València. El recinte de l’alcassaba, al cim del turó, concentra el poder polític, administratiu i militar islàmic. Un indret quasi triangular emplaçat al bell mig de l’edificació defensiva del qual tan sols hi resten unes poques evidències constructives i alguna bívia corredora. Bairén és el cap de tots els castells de la vall, lloc de reunió de l’aljama, del cadi i d'un petit destacament militar. Cap a llevant, molt a prop de la murada, hi destaca l’aljub d’aigües pluvials que en proveeix el castell, ran a la via d’accés oriental que baixa cap a la font de la roca.</span></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-E4s3fa8_GZA/T5RMSzn4_tI/AAAAAAAAAHU/ERTltPgvZ4M/s1600/Castell+de+Bair%C3%A9n1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="189" src="http://1.bp.blogspot.com/-E4s3fa8_GZA/T5RMSzn4_tI/AAAAAAAAAHU/ERTltPgvZ4M/s200/Castell+de+Bair%C3%A9n1.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;"><i><span style="color: #666666; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; font-size: xx-small;">Castell de Bairén</span></i></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0pt; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #666666;"><span style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;">El monarca cristià té pressa per conquistar la vall de Bairén, teòricament més fàcil que els altres territoris perquè compta amb l’anuència del rei Zayyân b. Mardanīš, que sojorna a Dénia. Malgrat la signatura del pacte, el rei d’Aragó no atura l’embranzida bèl·lica i a principis de 1239 ocupa Cullera i tot seguit inicia el setge de Bairén. Jaume I és cristal·lí al <i>Llibre dels fets:</i> «Entram en la vall de Bairén i parlam amb l’alcaid qui tenia lo castell de Bairén, e ab aquells de Vilallonga, e de Borró, e de Villela e de Palma, qui eren castells de roca grans e forts. E dixeren-nos que quan l’alcaid de Bairén hauria fet pleit ab nós, que tots aquells de la vall se rendrien». Conegut el resultat d’aquesta conversa, Zayyân demana una reunió conjunta que el rei cristià s’afanya a respondre: «E nós enviam-li a dir que ens eixís a la ràpita de Bairén». Oberta la via, el tracte amb el <i>qu</i></span><i><span style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;">ā</span></i><i><span style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;">’id</span></i><span style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"> de Bairén s’ajusta en termes ferms. Ab ben Cedrell retrà la vall en el termini de set mesos comptadors a partir de l’endemà, mentrestant, metrà en rehenes la torre Albarrana circuïda d’una barbacana que construiran els mateixos sarraïns. En contrapartida, l’alcaid rebrà tres cavalls, l’abillament luxós de drap vermell d’estam fort per a cinquanta hòmens, uns vestits de perset, vermell per a ell, verd per als seus nebots, i la quantitat de vint jovades de terra. Magre tracte, en realitat, per tan gran aprehensió.</span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0pt; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #666666;">Jaume I es disposa a cobrar la vall. És primer d’agost i al cap de vuit dies s’acompliran els set mesos pactats. En acabant de sopar, a sol post, el monarca puja dalt el terrat del castell de Cullera on aireja fresquet el capvesprol. Cap a migjorn s’albira una alimara encesa i després una altra. És el senyal convingut si atacaven els sarraïns. Els preparatius per a l’assalt comencen a mitja nit. Embarquen selles i hòmens mentre estiren les regnes dels cavalls perquè naden. Havien passat uns dies de tan forts ruixats que l’aigua eixia a bondó pel grau de l’Estany. Navega el petit estol fins arribar al grau que ix de la vall d’Alfàndec. Aquí, el rei mana a un escuder que passe a cavall i comprove amb la llança si hi ha cap gual. L’home no hi troba gual en lloc per on hom puga passar que no calga nadar tant com una llança de cavaller o més. El rei, aventuradament, ordena: «Passem en bona ventura, que açò a fer cové». A hora nona arriben a la Ràpita, davant el castell. El monarca envia don Pelegrí d’Atrossillo que avise l’alcaid que el rei d’Aragó és allí amb el penó. La resposta és grata al Conqueridor. Ab ben Cedrell respon que vespre és. Demana temps fins al matí, que bé hi acudirà prest. Plagut, el rei ho atorga.</span></span></div>
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-MZBTTyKnHSk/T5RMnaIrNeI/AAAAAAAAAHc/rjuBqWfgsFU/s1600/Torre+Albarrana1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/-MZBTTyKnHSk/T5RMnaIrNeI/AAAAAAAAAHc/rjuBqWfgsFU/s200/Torre+Albarrana1.jpg" width="190" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;"><i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; font-size: xx-small;">Torre Albarrana</span></i></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0pt; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #666666;">A l’alcassaba tot són presses i correres. S’ha fet de nit i la fosca impera. La lluna nova oculta les maniobres dels sarraïns als ulls dels cristians. S’escau justament quan els vells de l’aljama havien previst que l’acord concloïa. Dilluns 9 d’agost 1239. Un soroll desficiós envaeix les dependències i les maniobres d’un exèrcit de treballadors aprestats per a la tasca. La marjal de Bairén és plena d’ullals els més grans dels quals naixen ran la muntanya. Tot és a punt i ben pensat. A fora de la muralla interior, s’obri un avenc ben ample que, ocasionalment, és usat pels llauradors sarraïns per a davallar vers les algoleges voreres als ullals sense haver de mullar-se. Un ardit oportú per a evitar que els cristians atrinxerats a la torre Albarrana els puguen veure i oir.</span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0pt; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #666666;">Els hòmens coneixen bé què han de fer i una colla de bracers guaixats, dirigits pels soguejadors, llivelladors i un mestre d’aigües, baixen a corre-cuita pel camí de l’avenc fins arribar a la font que raja de la muntanya. Gent experta, capaç de dissenyar i construir tota classe d’infraestructures hidràuliques, des d’una sènia fins un assut. Pel marge de l’escorredor del doll marxen cap a l’ullal Fosc, el més cabalós de la marjal i el que més possibilitats ofereix als atribolats mudèjars. Es guien per les estreles, més lluminoses que mai en tan fosca nit. Ràpidament, a la llum de la celístia, el mestre d’aigua ordena les faenes a fer. Soguejadors i llivelladors transmeten les ordres de treball amb veu callada i severa. Davant, els corbellots desbrossen de bova i senill la marjal generosa. Les aixades, els ganxets i els cabaços de palma tracen un fossat fondo i ample, capaç de fer navegar els fràgils llaütets, amarrats a l’ullal. Els separen poc més de tres-centes braces de l'horitzó marítim. Amb cordes, llivelladors i soguejadors dibuixen una marca rectilínia vers xaloc, paral·lela a la línia muntanyosa. Bruscament trenca cap a llevant, a la recerca del riu de Beniopa, que baixa ple de gom a gom. A poca distància de la vora de la mar els esperen una galeres armades granadines que els transportaran a terres benèvoles.</span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0pt; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-z64OkpAdkn4/T5RNOf0ljWI/AAAAAAAAAHs/TKB6n56BFvY/s1600/Ullal+Fosc1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/-z64OkpAdkn4/T5RNOf0ljWI/AAAAAAAAAHs/TKB6n56BFvY/s200/Ullal+Fosc1.jpg" width="191" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;"><i><span style="color: #666666; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; font-size: xx-small;">Ullal Fosc</span></i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #666666;">Han treballat tota la nit i resta poc de temps perquè rompa l’alba. Una fogata estratègica, encesa entre senill torrat dóna el senyal. Els hòmens que s’havien quedat a l’ullal Fosc trenquen amb les aixades la parada i l’aigua flueix festivament cap al seu destí. A l’altra banda, un altre grup fa el mateix sobre el marge del riu perquè la feliç arribada no entropesse amb cap barrera. Faena feta no fa destorb, degueren dir-se, així que cametes ajudeu-me vora vora marge, retornen cap a l’ullal, suats i amerats, on els esperen les famílies aplegades de tota la vall i les escasses possessions que mantenen.</span></span></div>
</div>
<div style="text-align: right;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0pt; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #666666;">Sense tura s’esdevé la fugida, hòmens, dones i xiquets s’escapen del dimoni cristià en barquets esmunyedissos per la séquia, que denominen «del Rei» amb ràbia arregnada. Alguns llauradors s’havien entretingut la vespra omplint els bancals de melons d’Alger, al punt de dolçor en aquell moment de l’estiu, perquè els cristians se’ls mengen cobdiciosament i rebenten com un tronador, morts d’un mal de ventre.</span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0pt; text-align: left; text-indent: 25.5pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 11.5pt; line-height: 150%;"><span style="color: #666666;">Havent eixit el sol, Ab ben Cedrell baixa al campament del monarca cristià amb posat adust per confirmar l’acord. A hora de vespres, l’alcaid, acompanyat de vint sarraïns, els més notables del castell i de la vall, acudeix al tendal del rei a signar les cartes de rendició. A l’endemà de matí, apunta el <i>Llibre dels fets</i>, «férem pujar el nostre penó amb homes armats al castell i ens el lliuraren en pau i a satisfacció». Així quedà escrit.</span></span></div>
</div>
</div>
<div style="line-height: 150%;">
</div>
</div>
</div>
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;">
<span style="color: #666666;"></span></div>
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;">
</div>
<div align="left" class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;">
</div>Joan Iborrahttp://www.blogger.com/profile/10104186120453736437noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2741094084645868099.post-15084466051948263342012-04-02T11:45:00.003-07:002012-04-02T13:12:05.991-07:00Ha ha moxeta! Ha ho moxeta! Ha ho moxeta!<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-sguBsP6XHuU/T3n77TxSE_I/AAAAAAAAAFA/3QHrdE3_ATw/s1600/Pla+de+Vistabella3.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="http://1.bp.blogspot.com/-sguBsP6XHuU/T3n77TxSE_I/AAAAAAAAAFA/3QHrdE3_ATw/s400/Pla+de+Vistabella3.png" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;"> <span style="font-size: xx-small;"> <i>Pla de Vistabella</i></span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "Bookman Old Style", serif; font-size: 11pt; line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;"><span style="color: #666666;">El pla de Vistabella és una depressió elevada a més de 1.100 m d’altitud sobre el nivell de la mar que s’estén paral·lela a la Mediterrània per una superfície reblida de sediments. Inclinada dèbilment vers gregal, la travessa el riu Montlleó, frontera natural i antiga entre els regnes d’Aragó i València. Geogràficament es tracta d’un pòlie, diuen els qui l’han estudiat. És terra de conreu, de treball esgotador, format per un mosaic geomètric de bancals d’austera i bella harmonia cromàtica. La silueta del Penyagolosa s’ataülla vers migjorn com un gegant protector. Un reguitzell de masos sobreviuen enmig d’aquesta natura abrupta i feréstega que antigament proveïen de forment i fruites com peres i pomes. Vistabella reposa sobre un turó calcari d’escassa elevació. Durant l’època foral hi havia telers de llana casolans a redós de la producció morellana, dels quals tan sols resta el record memorístic matisat de Cavanilles. Les serres que a d’altres llocs ofereixen prades, boscos i fonts que alegren la vista, aquí són esquelets ossuts. Tot representa un bosc espès de pins i carrasques, negreja el fons fosc i les branques cobreixen el terra amb una grossa catifa verda, creixen els arboços i immensos aladerns s’albiren esparsos. Hem de reconèixer que cal molt de valor avui dia per a viure en aquests pobles de natura severa, solament ho poden fer els qui s’estimen aquestes penyes, antic habitacle de llops, raboses i malfactors.</span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">
<div class="separator" style="clear: both; line-height: 150%; text-align: center;">
</div>
<div style="line-height: 150%;">
<span style="color: #666666; font-family: "Bookman Old Style", serif; font-size: 11pt; line-height: 150%;">El silenci cau a plom sobre la placeta on s’han de concentrar els caçadors. Encega caminar per aquells carrerons polsosos i durs. La solegana és de les que fan època i som a dues hores després del migdia, però és el moment. Pel carrer Major s’ouen els lladrucs dels gossos acuitats pels amos que caminen sense pressa aparellats amb uns curiosos barrets de palla. Closa la congregació, una veu ronca i profunda llança el crit de marxa «Nemon, va» i el seguici es mou cap al camí de Sant Joan. Han de travessar el pla fins aplegar a les pinedes de les ribes.</span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; line-height: 150%; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-PpIuBfth3us/T3n_gl_MbKI/AAAAAAAAAFc/9We4zhZrnYg/s1600/Font+de+l'Alfor%C3%AD.png" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="color: #666666;"><img border="0" height="200" src="http://1.bp.blogspot.com/-PpIuBfth3us/T3n_gl_MbKI/AAAAAAAAAFc/9We4zhZrnYg/s200/Font+de+l'Alfor%C3%AD.png" width="133" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;"><i><span style="color: #666666; font-size: xx-small;">Font de l'Alforí</span></i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "Bookman Old Style", serif; font-size: 11pt; line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;"><span style="color: #666666;">La colla es detura un moment a l’ombra arbrada de la font de l’Alforí per aquietar la set del caminal. La font naix de la pedra viva i en temps de la calor el doll és tan fred que els homes a dures penes mantenen la mà sota el raig durant el rés d’un credo. No n’hi ha d’altra de tan freda, al massís, i avui encara manté la fama de font salutífera. Acomplida la necessitat, mamprenen la marxa, el sol pica i els queda encara un tram per arribar al revolt del Montlleó, a prop del ribatge de ponent, abans que s’oculte serra endins. Penetren per un veral de la pineda fins que albiren una clariana idònia, a fregar dels camps segats i cuits. Arribats, s’amussen els gossos perquè alcen la cacera. Cogullades, guatles, picatorts i d’altres ocellets volen desvariats cap al cel. És ara que l’encarregat fa uns potentíssims crits que retrunyen per les penyes:</span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">
<span style="color: #666666; font-family: "Bookman Old Style", serif; font-size: 11pt; line-height: 150%;">― <i>Ha ha moxeta! Ha ho moxeta! Ha ho moxeta!</i> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-LTIo81sXHek/T3oAmojaAnI/AAAAAAAAAFk/ErGwnHL9XDg/s1600/Cogullada.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/-LTIo81sXHek/T3oAmojaAnI/AAAAAAAAAFk/ErGwnHL9XDg/s200/Cogullada.jpg" width="196" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;"><span style="font-size: xx-small;"><i>Cogullada</i></span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #666666; font-family: "Bookman Old Style", serif; font-size: 11pt; line-height: 150%;">I tot seguit, com si tingueren ús de raó, hi acorren dels pins cinc o sis moixetes, de vegades més, volant per sobre del grup, dins l’emplaçament marcat per gossos i caçadors. Quan algun ocell desatent alça el vol de terra, la moixeta l’acaça, se l’endú i se’l menja. De tal forma que les aus prenen tanta por de les moixetes que primer permeten que el caçador les capture o mate que no volar per la volta del cel. N’hi ha de tantes, que als caçadors no els cal més que atrapar-les amb les mans i guardar-les al sarró. Parem atenció, amics, perquè alguns homes s’han tret el barret del cap i l’estenen entre els sembrats eixuts. Sense altra eixida, els dissortats pardalets s’arreceren i s’amaguen dins la copa suada del capell on són atrapats dòcilment. Finida la tasca, els caçadors formen un rotgle per començar el recompte. El dia ha sigut abundós, quasi set dotzenes d’ocells, vius i morts, que es distribueixen equitativament entre cadascun dels membres de la colla. Abans, però, cal preparar l’engany per a d’altra ocasió: un de la colla reballa fortament cap amunt, com si es tractés d’un colom derrabat, una cogullada viva. Una moixeta vola rabent cap a l’animalet i se l’endú. Després repeteixen l’operació fins que cascuna de les moixetes col·laboradores ha aconseguit el seu premi. Marxen contentes i pagades cap al niu, obligades per l’instint de supervivència. Les esqueren així perquè a l’altre dia tornen prestes al reclam del crit, transcrit fidelment pel cronista d’acord amb la fonètica local:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">
<i><span style="color: #666666; font-family: "Bookman Old Style", serif; font-size: 11pt; line-height: 150%;">― Ha ha moxeta! Ha ho moxeta! Ha ho moxeta!</span></i> </div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-vYxISoeS3hM/T3n9FLnIx0I/AAAAAAAAAFI/tk6-nhD0axw/s1600/Sense+t%C3%ADtol.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="color: #666666;"><img border="0" height="200" src="http://1.bp.blogspot.com/-vYxISoeS3hM/T3n9FLnIx0I/AAAAAAAAAFI/tk6-nhD0axw/s200/Sense+t%C3%ADtol.jpg" width="173" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;"><i><span style="color: #666666; font-size: xx-small;">Falcó comú</span></i></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #666666; font-family: "Bookman Old Style", serif; font-size: 11pt; line-height: 150%;">Les moixetes són ocells de presa que volen pels encontorns dels camps, ran les pinedes. Els estudiosos del fenomen, pocs i derivats majoritàriament del comentari exacte de Martí de Viciana, no s’hi posen d’acord sobre quina és la classe d’au que els de Vistabella anomenen moixeta. Són animals més petits que els esparvers i per al cronista del setze, un collar negre els circumda el coll. Segons el territori, la moixeta designaria un mussol o una òliba. Molt probablement es tracte d’un falcó, el bigot negre del qual pot fer pensar en un collar, com suggereix sàviament Martí Domínguez. O potser també es tracte d’un xoriguer, de port semblant. Segura relaciona el nom amb el <i>falco columbarius</i>. L’autor del poema narratiu Seïdia li dedica uns mots: «Moixeta, a un colomí vas vull amarinada? Per què ací no’m portes cogullada». Siga qualsevulla l’au carnissera utilitzada, el ben cert és que el costum ha caigut en desús. Degué anar perdent-se a poc a poc fins a derivar en una mena de paròdia en què la destresa i habilitat demostrada anys anteriors s’hagué escapolit, tot i que hi romania el record del mètode. Anys a venir s’hi aplicaren al pla. Una moixeta dissecada es posava ben visible al capdamunt d'un pi. Instintivament, els ocells s’agrupaven per atacar-la i fer-la fugir i acabaven enganxats a la malla o al visc. Actualment només algun caçador vell assaja el sistema, víctima segurament d’un atac de malenconia. Caça de reis, l’anomenava admirat Escolano. Les armes de foc semblen més efectives, però, ho són de debò?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-Och19F5j0qk/T3oEFFf10pI/AAAAAAAAAFs/XGVeSTc7eO0/s1600/Vistabella2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/-Och19F5j0qk/T3oEFFf10pI/AAAAAAAAAFs/XGVeSTc7eO0/s200/Vistabella2.jpg" width="157" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;"><i><span style="font-size: xx-small;">Vistabella</span></i></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #666666; font-family: "Bookman Old Style", serif; font-size: 11pt; line-height: 150%;">Un costum de caça atípic, aquest de la moixeta, si el lector considera que una rapaç salvatge, brava, lliure, sense cap ensinistrament previ, fa cas de la veu de l’home, davant la qual les aus terreres cobren tal espant en veure els seus depredadors naturals que cauen en la ratera voluntàriament. El cronista és franc en la descripció i calibra l'economia de mantenir les aus en llibertat, si es poden aprofitar per al bé de l’home, postil·la santament.</span><br />
<span style="color: #666666; font-family: "Bookman Old Style", serif; font-size: 11pt; line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;">El grup torna mansuet cap a Vistabella, contents i agraïts a l'art que els subministra tan bon proveíment. Encara no són sis, hora de la prohibició de caçar. No es veu absolutament ningú en aquest redós muntanyenc, només el pedregam de les cases i la font de Dalt que els aculls graciosament abans d’enfilar el portal de Sant Roc pel raval, cara a la plaça del Dau on es desfarà la colla. Els espera l’ombra benigna de casa i la satisfacció de l'aliment aconseguit.</span></div>Joan Iborrahttp://www.blogger.com/profile/10104186120453736437noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2741094084645868099.post-47945494784110691632012-02-18T11:19:00.000-08:002012-02-19T04:11:37.789-08:00<br />
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">
</div>
<div align="center" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.8pt; mso-line-height-alt: 18.0pt; text-align: center;">
<span style="font-family: 'Bookman Old Style', serif; font-size: 21pt;">Ifrang<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">
<div style="text-align: -webkit-auto; text-indent: 0px;">
<br /></div>
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-ToLTvWFt99U/Tz_y12ruj2I/AAAAAAAAADU/iWYzHk3cJOE/s1600/Arrapant-4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-ToLTvWFt99U/Tz_y12ruj2I/AAAAAAAAADU/iWYzHk3cJOE/s400/Arrapant-4.jpg" width="293" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;"><span style="font-family: 'Bookman Old Style', serif; font-size: xx-small; line-height: 15px; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">Josep </span><span style="font-family: 'Bookman Old Style', serif; font-size: xx-small; font-variant: small-caps; line-height: 15px; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">Basse</span><span style="font-family: 'Bookman Old Style', serif; font-size: xx-small; font-variant: small-caps; line-height: 15px; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">t</span><span style="font-size: xx-small; text-align: right;">: </span><i style="font-size: x-small; text-align: right;">Arrapant</i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: 'Bookman Old Style', serif; font-size: 11pt; line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;">L’escena és
a Madīnat al-Zahrā, la ciutat palau vora Còrdova on residia el califa Abd
al-Rahman III, amb tot el seu poder. Som als voltants de l’any 950, Borrell II
fa tres anys que és comte de Barcelona per renúncia de son pare, Sunyer I. Viatja
en l’ambaixada que ha preparat el marquès Gui de Toscana amb el títol de
príncep de Mughira sota la pretensió de demanar al califa un tractat de treva i
bon veïnatge. Els comtats catalans fa temps que no obtenen notícia ni ajut del
regne franc, en plena descomposició. Catalunya resta desemparada, pobra, sense
suport exterior. Territorialment montuosa, els recursos econòmics flaquegen,
anota estoicament l’historiador. Barcelona, cap del comtat, s’ha convertit en
l’avanç més meridonal de la cristiandat però a hores d’ara és un llogaret que
no ha superat el límit de la muralla romana, sense apenes projecció, fàcilment
vulnerable a les tropes ismaïlites, l’enemic natural. Hi exerceix de titular el
comte Borrell, que ha decidit jugar-se-la amb un canvi d’aliances i una
aproximació al poder triomfant musulmà.</span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: 'Bookman Old Style', serif; font-size: 11pt; line-height: 150%;">L’ambaixada
s’anuncia a través de l’herald cristià. Abd al-Rahman III, sabedor de la
bel·licositat dels cristians amb qui anys anteriors havia guerrejat, aplica el protocol
de recepció de l’antiga etiqueta de l’imperi sassànida per infondre’ls por i
respecte. L’escena és narrada pel místic sufí Muhiyi’d-din ibn al Arabí amb
prosa sumptuosa i eficaç. Es dibuixen dos estats antagonistes. El receptor,
insolentment ric, fa ostentació de riqueses, de menyspreu al visitant i d’una
humiliant amenaça per on han de passar els missatgers. El suplicant acudeix
angoixat i impotent a la recerca de vies d’eixida. Un contrapunt niquelat sobre
la diferència de forces que aparenten una cosa per aconseguir-ne una altra de
més positiva. No se’ls ha d’atenuar un valor i coratge innegables.<o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: 'Bookman Old Style', serif; font-size: 11pt; line-height: 150%;">El comte Borrell
i la resta d’ambaixadors cristians d’Ifrang —enteneu ací els comtats catalans—
amb l’atreviment de la ignorància, de Còrdova estant, inicien el viatge envers el
palau reial. Travessen la muralla per la porta de la Madina i són rebuts per un
camí encatifat en la distància d’una parasanga que arriba fins a les arcades
del pòrtic d’entrada. <o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-JvrtaBMGNkI/Tz_zIJZNXlI/AAAAAAAAADc/F8SvA_ojKD4/s1600/Medina+Azahara+el+gran+p%C3%B2rtic.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="255" src="http://1.bp.blogspot.com/-JvrtaBMGNkI/Tz_zIJZNXlI/AAAAAAAAADc/F8SvA_ojKD4/s400/Medina+Azahara+el+gran+p%C3%B2rtic.png" width="400" /></a></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: 'Bookman Old Style', serif; font-size: 11pt; line-height: 150%;"><o:p><br /></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">
<div style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: 'Bookman Old Style', serif; font-size: 11pt; line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;">Al poc de temps, uns esclaus ordenen als cristians que inicien el pas. A dreta i es</span><span style="font-family: 'Bookman Old Style', serif; font-size: 11pt; line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;">querra del camí, una
renglera de soldats desembeinen els sabres, els aüssen per sobre del cap, els
inclinen vers els companys i fan coincidir les puntes com les motlades d’un
sostre. Atemorits, els diputats acoten el cap i avancen sota aquest passatge
cobert. Es miren amb paüra davant tal representació i caminen fins a la porta
de principal on els espera un esclau per a guiar-los fins a la sala on el
califa els rebrà en audiència. Hom ha fet entapissar els corredors de peces de
brocat i, en uns llocs estratègics del recorregut, hi ha situats uns dignataris
abillats de brocat i seda que podien ser presos per reis, vist que seien en
magnífics setials daurats. Els diputats, cada vegada que entropessaven amb
qualsevol d’aquests notables es prosternaven en signe de reverència i acatament,
s’imaginen que es tracta del califa. Al punt, se’ls és ordenat:</span></div>
</div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: 'Bookman Old Style', serif; font-size: 11pt; line-height: 150%;">—Alceu-vos,
cristians, ací només hi ha un esclau entre els seus esclaus.<o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: 'Bookman Old Style', serif; font-size: 11pt; line-height: 150%;">Són
conduïts per un passadís fins arribar a una porta amb tres arcades califals que
donen a un petit jardí quadrat amb rengleres d’arbres als costats i el terra
cobert d’arena de platja. El califa hi és al bell mig, abillat amb robes rústegues. Tot
el que porta damunt no val més de quatre dirhems de plata. Seu a terra en
posició orant, el cap cot. Davant seu, l’Alcorà
reposa sobre un faristol, damunt d’una tauleta decorada amb
incrustacions de fusta acolorida a la vora d’un saïf embeinat. Al mig del
rotgle, espeternega un foc encès. </span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-R07VyFNV56k/Tz_0UDMIzyI/AAAAAAAAADk/b7le6Dme4jY/s1600/Borrrul+II-3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-R07VyFNV56k/Tz_0UDMIzyI/AAAAAAAAADk/b7le6Dme4jY/s320/Borrrul+II-3.jpg" width="217" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;"><span style="font-family: 'Bookman Old Style', serif; font-size: xx-small; line-height: 15px; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">Josep </span><span style="font-family: 'Bookman Old Style', serif; font-size: xx-small; font-variant: small-caps; line-height: 15px; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">Basse</span><span style="font-family: 'Bookman Old Style', serif; font-size: xx-small; font-variant: small-caps; line-height: 15px; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">t</span><span style="font-size: xx-small; text-align: right;">: </span><i style="font-size: x-small; text-align: right;">Borrell</i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: 'Bookman Old Style', serif; font-size: 11pt; line-height: 150%; text-indent: 25.5pt;">Els
ambaixadors romanen astorats i confosos a la porta del pati, sense atrevir-se a
donar una passa. Desconeixen què han de fer. De sobte, una veu aspra i forta
els diu:</span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 43.5pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Bookman Old Style', serif; font-size: 11pt; line-height: 150%;">― Vet aquí el monarca.<o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">
<span style="font-family: 'Bookman Old Style', serif; font-size: 11pt; line-height: 150%;">Els
ambaixadors es prosternen immediatament. El califa alça la vista vers ells i
abans que pronuncien cap paraula, els diu:<o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 43.5pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Bookman Old Style', serif; font-size: 11pt; line-height: 150%;">― Al·là ens ordena que us sotmeteu a
això —i els mostra l’Alcorà. Si ho refuseu, us hi forçarem amb això —i els
mostra el saïf. Si us matem, anireu a parar aquí —i els mostra el foc.<o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">
<v:shapetype coordsize="21600,21600" id="_x0000_t202" o:spt="202" path="m,l,21600r21600,l21600,xe">
<v:stroke joinstyle="miter">
<v:path gradientshapeok="t" o:connecttype="rect">
</v:path></v:stroke></v:shapetype><v:shape filled="f" id="_x0000_s1026" o:gfxdata="UEsDBBQABgAIAAAAIQC2gziS/gAAAOEBAAATAAAAW0NvbnRlbnRfVHlwZXNdLnhtbJSRQU7DMBBF
90jcwfIWJU67QAgl6YK0S0CoHGBkTxKLZGx5TGhvj5O2G0SRWNoz/78nu9wcxkFMGNg6quQqL6RA
0s5Y6ir5vt9lD1JwBDIwOMJKHpHlpr69KfdHjyxSmriSfYz+USnWPY7AufNIadK6MEJMx9ApD/oD
OlTrorhX2lFEilmcO2RdNtjC5xDF9pCuTyYBB5bi6bQ4syoJ3g9WQ0ymaiLzg5KdCXlKLjvcW893
SUOqXwnz5DrgnHtJTxOsQfEKIT7DmDSUCaxw7Rqn8787ZsmRM9e2VmPeBN4uqYvTtW7jvijg9N/y
JsXecLq0q+WD6m8AAAD//wMAUEsDBBQABgAIAAAAIQA4/SH/1gAAAJQBAAALAAAAX3JlbHMvLnJl
bHOkkMFqwzAMhu+DvYPRfXGawxijTi+j0GvpHsDYimMaW0Yy2fr2M4PBMnrbUb/Q94l/f/hMi1qR
JVI2sOt6UJgd+ZiDgffL8ekFlFSbvV0oo4EbChzGx4f9GRdb25HMsYhqlCwG5lrLq9biZkxWOiqY
22YiTra2kYMu1l1tQD30/bPm3wwYN0x18gb45AdQl1tp5j/sFB2T0FQ7R0nTNEV3j6o9feQzro1i
OWA14Fm+Q8a1a8+Bvu/d/dMb2JY5uiPbhG/ktn4cqGU/er3pcvwCAAD//wMAUEsDBBQABgAIAAAA
IQDS+LpQKwIAAE4EAAAOAAAAZHJzL2Uyb0RvYy54bWysVNtu2zAMfR+wfxD0vtpxk16MOkWXLsOA
3YBuH8BIcixMFjVJid19/Sg5zbLbyzA/CKJIHR0ekr65HXvD9soHjbbhs7OSM2UFSm23Df/8af3i
irMQwUowaFXDH1Xgt8vnz24GV6sKOzRSeUYgNtSDa3gXo6uLIohO9RDO0ClLzhZ9D5FMvy2kh4HQ
e1NUZXlRDOil8yhUCHR6Pzn5MuO3rRLxQ9sGFZlpOHGLefV53aS1WN5AvfXgOi0ONOAfWPSgLT16
hLqHCGzn9W9QvRYeA7bxTGBfYNtqoXIOlM2s/CWbhw6cyrmQOMEdZQr/D1a833/0TMuGn5eXnFno
qUirHUiPTCoW1RiRVUmmwYWaoh8cxcfxJY5U7pxycG9RfAnM4qoDu1V33uPQKZBEc5ZuFidXJ5yQ
QDbDO5T0GuwiZqCx9X3SkFRhhE7lejyWiHgwQYfV+eW8ulhwJsg3m5fn11eL/AbUT9edD/G1wp6l
TcM99UCGh/3bEBMdqJ9C0msBjZZrbUw2/HazMp7tgfplnb8D+k9hxrKh4deLajEp8FeIMn9/guh1
pMY3um/41TEI6qTbKytzW0bQZtoTZWMPQibtJhXjuBkPhdmgfCRJPU4NTgNJmw79N84Gau6Gh687
8Ioz88ZSWa5n83mahmzMF5cVGf7Uszn1gBUE1fDI2bRdxTxBWTB3R+Vb6yxsqvPE5MCVmjbrfRiw
NBWndo768RtYfgcAAP//AwBQSwMEFAAGAAgAAAAhAP0vMtbbAAAABQEAAA8AAABkcnMvZG93bnJl
di54bWxMj8FOwzAQRO9I/IO1SNyokxQVSONUVQTXSm2RuG7jbRKw1yF20vD3GC5wWWk0o5m3xWa2
Rkw0+M6xgnSRgCCune64UfB6fLl7BOEDskbjmBR8kYdNeX1VYK7dhfc0HUIjYgn7HBW0IfS5lL5u
yaJfuJ44emc3WAxRDo3UA15iuTUyS5KVtNhxXGixp6ql+uMwWgXjsdpO+yp7f5t2+n63ekaL5lOp
25t5uwYRaA5/YfjBj+hQRqaTG1l7YRTER8Lvjd7yYfkE4qQgy9IUZFnI//TlNwAAAP//AwBQSwEC
LQAUAAYACAAAACEAtoM4kv4AAADhAQAAEwAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAW0NvbnRlbnRfVHlwZXNd
LnhtbFBLAQItABQABgAIAAAAIQA4/SH/1gAAAJQBAAALAAAAAAAAAAAAAAAAAC8BAABfcmVscy8u
cmVsc1BLAQItABQABgAIAAAAIQDS+LpQKwIAAE4EAAAOAAAAAAAAAAAAAAAAAC4CAABkcnMvZTJv
RG9jLnhtbFBLAQItABQABgAIAAAAIQD9LzLW2wAAAAUBAAAPAAAAAAAAAAAAAAAAAIUEAABkcnMv
ZG93bnJldi54bWxQSwUGAAAAAAQABADzAAAAjQUAAAAA
" strokecolor="white [3212]" stroked="f" style="height: 17.2pt; left: 0; margin-left: -81.6pt; margin-top: 29.4pt; mso-height-relative: margin; mso-position-horizontal-relative: text; mso-position-vertical-relative: text; mso-width-relative: margin; mso-wrap-distance-bottom: 0; mso-wrap-distance-left: 9pt; mso-wrap-distance-right: 9pt; mso-wrap-distance-top: 0; position: absolute; text-align: left; text-indent: 0; v-text-anchor: top; visibility: visible; width: 72.6pt; z-index: 251668480;" type="#_x0000_t202">
<v:textbox>
</v:textbox></v:shape></div>
<span style="font-family: 'Bookman Old Style', serif; font-size: 11pt; line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;"><br /></span><span style="font-family: 'Bookman Old Style', serif; font-size: 11pt; line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">Els enviats
tremolen i s’omplin d’hesitació. A una orde del califa, formulada amb veu
tranquil·la i assossegada, uns soldats s’atansen als catalans i els espenten
cap a l’exterior sense contemplacions i sense deixar-los pronunciar ni mitja
paraula. </span><span style="font-family: 'Bookman Old Style', serif; font-size: 11pt; line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 25.5pt;">Els ambaixadors
d’Ifrang acceptaren ‘de bon grat’ la pau califal i se sotmeteren a totes les
condicions exigides pel sobirà àrab. Era el primer pas, després en vingueren uns
altres. Fóra enganyós pensar que d’aquesta entrevista frustrada sorgiren els
canvis que alteraren fortament la fesomia social i econòmica dels catalans.
Tanmateix, s’hi obria, esperonador, un camí de transformacions i d'avenç. La
història social es mostra esquiva per delimitar una data d’enlairament i desconeixem si aquest succés tan minuciosament narrat pel místic andalusí hi
tingué res a veure en la mutació favorable. Els historiadors no s'hi han posat d'acord, encara. Constata el narrador: l’or
musulmà penetrà massivament dins Catalunya i l’exemple andalusí esdevingué una incitació
per al progrés. O així ho explica.</span>Joan Iborrahttp://www.blogger.com/profile/10104186120453736437noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2741094084645868099.post-28064389921786091252012-01-27T10:55:00.000-08:002012-01-27T11:06:02.287-08:00La mort de Joan de Borja, II duc de Gandia<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-k5Qz7Zc0GhQ/TyLxr46DaaI/AAAAAAAAAC8/OGxbZq3LeY0/s1600/Joan+de+Borja+II+duc+de+Gandia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-k5Qz7Zc0GhQ/TyLxr46DaaI/AAAAAAAAAC8/OGxbZq3LeY0/s320/Joan+de+Borja+II+duc+de+Gandia.jpg" width="246" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Suposada imatge de Joan de Borja<br />
Pinturicchio:<i> La disputa de Santa Caterina</i>. Ap. Borja</td></tr>
</tbody></table>
La nit foscant del catorze de juny de 1497, a l’esplèndida casa de Sant Pietro in Vincoli, madona Vannozza Catanei prepara un sopar suculent per als seus fills. A l’endemà, Joan partirà cap a Nàpols i cal retre-li els honors merescuts. Hi ha molts convidats, tanmateix hi destaca l’absència sorprenent d’Alexandre VI. Els comensals canten i beuen fins caure exhausts, ben entrada la matinada. En finir el convit, Joan s’acomiada amorosament de sa mare i marxa acompanyat de Cèsar i d’un home certament misteriós, ocult el rostre sota una màscara veneciana. En eixir de palau, Cèsar fretura de festa i marxa acompanyat mentre Joan enfila el camí del Vaticà pel call jueu.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-44frw7t_53o/TyLyFZNdrwI/AAAAAAAAADE/IM5fz3C_wxU/s1600/casa_vannozza2.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/-44frw7t_53o/TyLyFZNdrwI/AAAAAAAAADE/IM5fz3C_wxU/s200/casa_vannozza2.jpeg" width="155" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Casa de Vannoza Catanei</td></tr>
</tbody></table>
A l’endemà de matí, el papa és informat que el duc de Gandia encara no hi ha arribat. El pontífex assumeix amb un somriure que el jovenet ha visitat alguna alta i permissiva senyora i trigarà encara a arribar-hi. Les noves, però, comencen a fluir aviat: el cavall del duc ha estat trobat solt vora el palau de Parma, amb la cingla tallada, la sella penjant i el cavallerís moribund. Giorgio, un vell pescador, explica que aquella matinada, ran del Tíber, entre el pont de Sant'Angelo i l’església de Santa Maria Nuova, havia vist dos hòmens emboçats els quals, assegurant-se que ningú no hi havia, advertiren un cavaller amb esperons d’or muntat sobre una bella cavalcadura blanca. Sobre la grupa sobreeixia la silueta d’un home estirat, el cap penjant en una direcció i els peus en una altra. S’acostaren amb precaució al muret del riu, el genet brocà ràpidament el cavall i els dos homes de peu davallaren el cos, el balancejaren i el reballaren amb força al mig del corrent del riu. Del cavall estant, el genet advertí un objecte pesant en forma de capa que surava en l’aigua. Manà que hi llançaren pedres fins que fos enfonsat, moment en què tothom se’n tornà cuitadament per on havia vingut.<br />
Espantat per la història que contaven a les seues oïdes, el papa ordenà a centenars de barquers i pescadors que llavoraren el riu, pam a pam, rogle a rogle. A boqueta nit, una xàrcia féu el cóp i atrapà el duc. Camisa d’Holanda vestia, capçana de seda i perles i un anell d’or al dit que cent pobres enriquiria, daga a la cintura, joies sobre el cos i una bosseta amb trenta ducats al cinyell, mans i peus lligades i un plom del coll penjat.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-VqcLXul8QcQ/TyLygM0CggI/AAAAAAAAADM/M8GBFI3YE0A/s1600/t%C3%ADber+001.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/-VqcLXul8QcQ/TyLygM0CggI/AAAAAAAAADM/M8GBFI3YE0A/s200/t%C3%ADber+001.jpg" width="160" /></a></div>
<br />
Ho relata detalladament el romanç. Sobre el cos s’advertien entre deu i catorze ferides, la més gran de les quals era un fosca i paorosa fenedura de coltell que havia seccionat la gola d’un colp i li havia arrencat la vida. Immediatament, fou traslladat al castell de Sant’Angelo on el despullaren, el llavaren i el perfumaren. Poc després, el cavaller que tenia l’«esguard més bell de la vida» fou transportat silenciosament a Santa Maria del Popolo sobre un taüt, cobert el cos per una capa de brocat.<br />
<div style="text-align: left;">
Quan el seguici travessava el pont de Sant’Angelo, uns planys esgarrifosos trencaren la quietud i retronaren amargament i pesarosa per tota la ciutat. El papa s’ofegava d’angoixa i el seu dolor no tenia tura ni conhort. Adoptà la ferma decisió de tancar-se als apartaments i refusà veure ningú. Durant tres dies i tres nits no tastà ni aigua. Al tercer dia, asserenat i macilent, ordenà la crida i cerca dels assassins que per dos mesos perdurà infructuosament. Els sefardites romans en feren un romanç en plecs solts que s’estengué per terres de Rodes i Turquia.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>Joan Iborrahttp://www.blogger.com/profile/10104186120453736437noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2741094084645868099.post-31614999488817932922012-01-12T08:19:00.000-08:002012-01-14T12:46:10.890-08:00La balena de l’Albufera<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-AC3B0teoZBc/Tw8H7ZZOK7I/AAAAAAAAABA/PjkctK_srb8/s1600/Balena+a+lluent.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="256" src="http://2.bp.blogspot.com/-AC3B0teoZBc/Tw8H7ZZOK7I/AAAAAAAAABA/PjkctK_srb8/s400/Balena+a+lluent.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
Això no m’ho va explicar cap amic, pertany a l’esfera dels records més íntims i es lliga estretament al devenir de l’horitzó vital. Érem a l’inici de l’estiu, passat sant Joan uns dies. Les recialles de la gran riuada de 1957 perduraven encara als voltant de l’Albufera. Pel poble circulava una quimereta de boca en boca que explicava amb detall l’entrada d’una balena o d’un catxalot amb la maror de la riuada. Tot eren dites i cabòries sobre l’existència d’aquell peixot que ningú no semblava saber descriure amb certesa en l’existència del qual els més infants crèiem a ulls clucs. Algunes veus expertes explicaven que havia entrat per la gola del Perellonet amb la pujada de les aigües i s’alimentava de pomes serenes i cacaues que llavors encatifaven com una manta la superfície albuferenca. Racionalment, aquell fet resultava inadmissible, tant pel tipus d’alimentació del cetaci com per l’escassa fondària de les aigües albuferenques que l’escandall delatava d’immediat. Tanmateix la ingenuïtat infinita de la innocència terrenal dels infants era capaç d’atorgar carta de credibilitat a qualsevol contalla relacionada amb el llac. Hi pervivia una aura de misteri sobre animals gegantins i menjapersones com Sanxa, la gegantina serp de la Devesa descrita per Blasco Ibáñez o altres animalons semblants com la serp que mamava o el drac del Túria, una rondalla d’aiguamoll estesa arreu del Mediterrani.<br />
Els mesos passaren i l’estiu començà amb el govern de la calor. La vespra de Sant Pere m’havien fet gitar aviat, amb l’excusa real que a l’endemà calia matinar. Acceptí dòcilment amb la tranquil·litat que em proporcionava la lectura nocturna, descoberta a la sopalma del costum patern. Encara era nit fosca quan ma mare pujà al quarto a cridar-me tan plàcidament com sempre. A baix m’esperava la iaia amb el got de llet ben calenteta i un rovellet d’ou que havia afegit per prescripció mèdica. Em posí el sucre acostumat i ajudí a preparar les cistelles per a l’excursió. Isquérem en rompre l’alba camí del Port avall. A l’altura de la plaça de la Font de la Bàscula, s’uní al seguici una altra gent carregada de sàries i mocadors de fardo al coll. L’aurora dibuixava unes ombres allargadisses projectades vers el poble que, a poc a poc, s’esvania entre les clarors del dia.<br />
Amb el caminar alegre, la corrua de gent franquejava un atomitzat mosaic d’arrossars d’espigues verdes. Arribàrem sense presses a les precàries instal·lacions portuàries. Hi anàvem majors i xiquets, tots ben a punt per a gaudir del primer dia d’estiu a la muntanya de la Devesa. Al port, les dones feien fressa mentre els hòmens, separats per grupets, mamprenien les tasques d’arranjament de les barques, dos, que eixien aquell dia. Una tercera, de lloguer, la del tio Sulema, fondejava a la mota del sequiol, ben abillada per a rebre els viatgers que vulgueren navegar aquell matí.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-7xYXzAd1ZqI/Tw8HHERLC0I/AAAAAAAAAA4/WFs2oCWVBlk/s1600/Sant+Pere.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="190" src="http://4.bp.blogspot.com/-7xYXzAd1ZqI/Tw8HHERLC0I/AAAAAAAAAA4/WFs2oCWVBlk/s400/Sant+Pere.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="color: #38761d;"><strong><em>Ramon Borràs</em></strong></span></div>
<br />
Muntàrem amb certa precaució, primer les criatures, en segon lloc les dones i finalment, els hòmens, ben aqueferats amb les cordes. Seiérem ordenadament a l’estreta coberta amb la incomoditat suplementària del palomar encastat sota les cames. Seguíemles exactes instruccions del patró que havia de governar el barquetot. A quines hores del matí, tot eren crits i barrila al port, semblava com si tot el poble es disposara per al lleure marítim.<br />
Tot a punt, algú donà l’ordre i les barques començaren a moure’s lentament, arrossegades per la força d’uns hòmens que estiraven com animals de les maromes lligades al braganell. El canal del Port és més aïnes un sequiol mitjanament ample d’una llargària feridora, eixamplat al final en una mena de gola o bocana que s’esgola dins l’Albufera. En albirar el lluent, les dones, previsores elles, obriren el cistell i començà a rodar la coca bova i el xocolate de bollet, fet a Torrent.<br />
A recer d’aquell àpat dolç, una senyora molt ardida, coberta amb un mocador al cap, començà la narració. Resulta que amb la riuada havia entrat per la gola del Perellonet un monstre ferotge que escometia les barques i les enfonava, relatava amb passió. Li ho havia dit un pescador que pescava una nit a l’encesa. Mentre esperava el moment de clavar la fitora a algun peix a la llum sangonosa que eixia del fester, havia vist com brollava una font molt a prop seu. I no era de l’ullal. Tremolós, aquell home capgirà el barquet i navegà com un esperitat cap a la vora albuferenca més arrimada. Els comentaris sorgiren de seguida. Una dona vella contà que en la revinguda dels quaranta s’havia trobat un enorme dofí al llac i molts peixos de la mar. Els hòmens s’ho prengueren a broma i per fer xala, començaren a trangolejar el barquetot. Moviment que devia espantar els peixos perquè saltaven desesperats dalt la barca directes cap a una mort segura. De llobarros, ai! no en caigué cap. S’oïen crits i rialles mentre els menuts ens abraçàvem com podíem a les mares i ties i tractàvem d’allunyar el terror amb crits esgarrifosos, pur efecte reflex de la paüra que sentíem.<br />
Contràriament a l’escarot de la gent, amb la vela estesa, la barca lliscava sense trasbals sobre l’aigua verdosa, empesa pel ventijol de ponent que la movia veloç vers la platja de la Devesa. Durant la travessia no albiràrem cap peix més gran que una llisa, la por, però, hi romania. Arribàrem a port, si és que es podia aplicar aquella denominació a un minúscul redós aplanat sobre el sequiol. Desembarcàrem com poguérem i amb la càrrega al coll iniciàrem la travessia per les espesses mallades fins arribar a la mota. Platja, paella i coca fou el menú del dia. Més rojos que un pimentó i la pell coenta com un all tornàvem a casa més cansats que un burro forner. Embarcàrem tard, carasolats encara, per aprofitar la darrera claror i el llevantet del capvespre. A la llunyania s’albirava la Perenxissa i el lluent tenebrós ens esperava davant nostre. Durant la travessia potser entropessaríem amb l’embalum grisenc de la balena. Ens atacaria? La sofisticada imaginació infantil féu la resta. I tot i arribar sans i estalvis a port, de nit, a la xicalla ens envoltava un alè enigmàtic d’aventura que s’acostava a les dimensions èpiques d’una pel·lícula del Far West.Joan Iborrahttp://www.blogger.com/profile/10104186120453736437noreply@blogger.com0